Lloret Salvatge

12.11.2012

Quim Font, de Lloret Salvatge

 

LLORET SALVATGE. La Roqueta EP. Editat per FAMÈLIC.

Hi ha ocasions en què hom acaba fent-se gairebé més seguidor de discogràfiques que no pas de les pròpies bandes, devorant totes les referències que aquests segells van publicant per pocs que, aparentment, puguin ser els comuns denominadors musicals de les seves propostes. Febre completista que darrerament estic patint amb casos com els de La Castanya, llar de formacions com Beach Beach o Aliment, o Famèlic, refugi d’insurgents com L’Hereu Escampa, Mates Mates i ara aquest Lloret Salvatge, un, diguem-ne curiós, projecte musical emprès per Quim Font, de qui les cròniques diuen que és un reputat trompetista, col·laborador ocasional dels ja esmentats Mates Mates. Després d’algunes gravacions casolanes, el músic osonenc, a qui algú ja ha etiquetat com “El Guincho de la Plana”, descripció que només li escau encertada quan evidencia cert dèria pel tropicalisme, es presenta de manera ¿oficial? amb aquest  La Roqueta EP, electrònica lo-fi amb tendència cap a la volada experimental. Un treball multifoma on trobem des de melodies etèries com les de “Arte Povera”, tema que vagament podria recordar a uns The XX joguinejant amb maquinetes a la cuina de casa seva; la particular deconstrucció d’aquell himne de foc de camp que és “Muntanyes regalades”, l’acolorida i, ara sí, “guinchista”, “Pirata nàufrag”; i dues exquisides divagacions electro-jazzístiques com són “Quercus” i “Savassona”. Alguna cosa així com l’obra d’un tocat de l’ala intentant obrir les portes de la percepció a cop d’experimentar amb drogues dures. No us sona excitant?