Llach poeta, un espectacle poètic a través de les lletres de Lluís Llach

L’espectacle ens recorda que les cançons i la poesia d'en Lluís Llach estan lligades als grans esdeveniments, a la memòria d’un poble i que les seves lletres no envelleixen.

Montse Barderi

Montse Barderi

Montse Barderi és escriptora i periodista. Patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal.

De la qualitat literària de Lluís Llach fa molt temps que ningú en dubta, les lletres de les seves cançons amb paràgrafs com “Anem bastint un gest rutinari però arriba de sobte el desig…” ens recorden constantment que té una magnífica relació amb les paraules i el llibre Memòria d’uns ulls pintats ens va confirmar el seu talent literari en una obra més llarga i complexa que la lletra d’una cançó.

La gràcia de l’espectacle Llach Poeta és precisament aquesta: oferir-nos un recital de les lletres de les seves cançons com si es tractés del seu estimat Martí i Pol, tot i que el piano ens recorda una melodia d’una lletra que li pertany, encara que aquí se’ns presenta desvinculada.

El resultat és molt notable, el text funciona perfectament sense ser cantat i tens la sensació de recital poètic, agradablement musicat. I això és important: normalment l’acompanyament musical d’un poema distreu, apaga la veu o et desvincula de la intensitat de les paraules. En aquest espectacle, en canvi, no passa això perquè una i l’altra, bo i separades mantenen ressons d’unió i no esbiaixa l’atenció.

Una altra constatació: les lletres de Llach no envelleixen,  segueixen parlant del que ens molesta o ens importa, el que ens indigna i el que ens commou. Però, potser hi ha alguna cosa més… ja és un poeta popular en el sentit que molts de nosaltres en dir-nos “si vens amb mi, no demanis un camí”? sabríem contestar “planer”. La seva poesia i cançons ja estan lligades a la memòria d’un poble i a grans esdeveniments com el concert del Camp Nou.

L’espectacle, de petit format i intimista, funciona perquè té una matèria primera d’indubtable qualitat, provin a fer això, per exemple amb en Loquillo, fins i tot la seva millor cançó, la del Cadillac diu “me has dejado, olvidado, Tibidabo”. Pocs superarien la prova de les lletres, a pèl.

Amb la veu tan radiofònica i expressiva de Joan Berlanga i la música al piano d’Albert Flores, ens retrobem amb Llach, igual que ho va fer Ulises pel camí d’Ítaca, quan en un sopar li van cantar belles cançons de la seva pàtria i va enyorar intensament casa seva. Sisplau, que torni a cantar, i si no pot ser, que amb espectacles íntims i nobles com aquest el puguem enyorar una mica menys.

Més informació de Llach Poeta a:

Web: http://llachpoeta.wix.com/llachpoeta
Vimeo: http://vimeo.com/llachpoeta
Twitter: https://twitter.com/llachpoeta
Facebook: https://www.facebook.com/LlachPoeta

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació