L’inici d’una sèrie

Un assassí en sèrie que va enviant notetes a la policia per donar pistes? No sembla una explosió d’originalitat al món de la novel·la policíaca, però tot i així Irene de Pierre Lemaitre esdevé l’extraordinari inici de la sèrie del comandant Camille Verhoeven.

Un assassí en sèrie que va enviant notetes a la policia per donar pistes? No sembla una explosió d’originalitat al món de la novel·la policíaca, però tot i així Irene de Pierre Lemaitre esdevé l’extraordinari inici de la sèrie del comandant Camille Verhoeven.

Pierre Lemaitre

Hi ha novel·les policíaques que sorprenen per un enrevessat cas amb complicats assassinats i una investigació complexa que posa al límit l’investigador de torn i, amb ell, al lector. Aquest no és el cas de l’última obra de l’escriptor francès Pierre Lemaitre recentment publicada per Bromera, que inicia amb Irene la sèrie del comandant Camille Verhoeven. I és que més enllà d’un relativament poc original cas d’assassí múltiple que estableix contacte amb la policia i els va informant perquè pugui seguir-li la pista, el valor d’aquesta extraordinària novel·la rau en la capacitat de Lemaitre de crear un univers propi que augura grans alegries per als lectors en futures entregues.

A Irene la sensació que transmet la primera part de la novel·la és la d’una creació d’orfebreria on l’autor francès ha tingut cura fins a l’últim detall per construir un particular món a través del comandant Verhoeven i de la resta dels membres que formen el seu equip d’investigació. Així trobem que d’alguna manera la novel·la progressa al marge del cas que han d’investigar, més preocupada de presentar i consolidar uns fonaments sòlids que permetran a Lemaitre continuar la sèrie amb noves aventures parisenques de Verhoeven i els seus. I vaja si són sòlids aquests fonaments.

La creació dels personatges és espectacular, no només del curiós i particular comandant, que és el protagonista absolut de la història, sinó de tots els secundaris que l’envolten tant a la comissaria com a casa, en una peculiar dualitat vida professional/vida personal que ens ajudarà a submergir-nos en el món interior d’en Verhoeven. Una fantàstica feina de Lemaitre que ens condueix amb mà destra pels pensaments, les pors, els records i les preocupacions d’un personatge ric que carrega una enorme motxilla a l’esquena.

Després, a mesura que avança la història descobrim que el cas, els assassinats i la investigació no continuen la magnífica pirotècnia de l’inici de la novel·la, el que seria realment complicat atès l’alt nivell de la primera meitat del llibre. Un assassí en sèrie que es comunica amb la policia, en aquest cas amb el nostre comandant, i que li envia notetes per donar pistes i per explicar què fa i per què ho fa no és un recurs gaire original ni sorprenent, però tot i així Lemaitre encara es guarda un as a la màniga i sap atreure el lector confeccionant un cas on la literatura negracriminal té una importància cabdal.

L’assassí mata recreant casos d’algunes de les millors novel·les del gènere, així que la investigació no tindrà només policies i pistoles, sinó que també hi trobarem llibreters i professors de literatura, llistes de novel·les policíaques i molts noms d’escriptors reconeguts (i d’altres no tant) en el personal homenatge que Lemaitre ret a la literatura de gènere.

En definitiva, Irene resulta una enorme novel·la com a inici de la sèrie del comandant Camille Verhoeven i presentació del seu univers, i funciona amb solvència com un homenatge a la literatura policíaca mundial. Una lectura perfecta per enganxar-nos a una nova sèrie policial.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació