L’infinit univers de la tenebra

6.03.2016

Poques vegades un llibre resulta tan reeixit com per proveir un gaudi extrem per als sentits i l’intel·lecte alhora. Tanmateix, El món on visc (Viena Edicions; traducció de Dolors Udina) reuneix les qualitats d’aquella mena de literatura que ens captiva per la subtilesa d’una prosa que molt sovint es troba al llindar de la poesia, i ens endinsa ensems en un univers sensual insospitat.

Helen Keller  |  Font: Wikipedia

Helen Keller | Font: Wikipedia

Però el llibre, un assaig que descriu les possibilitats sensorials de l’ésser humà, esperona, a més, la nostra reflexió sobre la relació entre l’experiència empírica-sensible i la ment, la imaginació i el pensament concret i abstracte. Una obra d’aquestes característiques només pot ser fruit d’un cervell i una sensibilitat privilegiats, amb una capacitat extraordinària per a l’observació i l’aprenentatge, d’una intel·ligència capaç de relacionar extrems imprevisibles per als mortals més comuns.

Dotada per naturalesa de totes aquestes capacitats, Helen Keller (Tuscumbia, Alabama, 1880; Easton, Connecticut, 1968) assoleix un grau més afinat encara de totes elles per les específiques condicions que li va tocar de viure: sordcega des que tenia dinou mesos a causa d’una greu malaltia, va desenvolupar un caràcter asocial, feréstec i rebel fins que, amb set anys, va començar a ser educada personalment per una especialista, Anne Sullivan, que l’Institut Perkins per a cecs va proporcionar a la família. Aquesta mancança de dos sentits, als quals s’hi afegia el de la mudesa derivada, va aguditzar la seva intel·ligència i va desenvolupar molt més intensament les oportunitats de coneixement que li oferien el tacte, l’olfacte i el gust, i la va dotar d’una aptitud sublim per percebre el món a partir de la informació que aquests li proporcionaven, així com per establir relacions de significat i de sentiment sorprenents per a un vident. Després de la lectura no és una exageració concloure que l’autora té un do especial per al llenguatge poètic, en tant que la seva capacitat associativa i sensible li atorga una peculiar facilitat per a la metàfora.

Dividit en quinze apartats, Keller ens descriu de quina manera ella es va anar fent la idea del nostre món –el que habitem tots– a partir dels tres sentits de què disposava i ens fa entenedor el procés de manera progressiva. Començant per la percepció a través del tacte i seguint per les implicacions relatives a l’olfacte, els capítols se succeeixen creixent progressivament el nivell de complexitat temàtica i la seva dimensió poètica, per culminar amb l’últim, en què ens ofereix un llarg i bell poema, que clou el llibre. Així, a partir del capítol 9: “Les visions interiors”, “Analogies en la percepció del sentit”, “Abans que l’ànima despertés”, “Les màximes sancions”, “El món dels somnis”, “Els somnis i la realitat”, “Un somieig”, “Un cant de tenebra”. Especialment interessants i bells són els que tracten l’univers oníric, on es despleguen paisatges enormement suggerents i sensuals, plens de color. Hem de concloure que Albert Einstein tenia raó quan afirmava: “Quan examino els meus mètodes de pensament arribo a la conclusió que el do de la fantasia ha estat més significatiu per a mi que el meu talent per absorbir el coneixement positiu”.

El text és de caire filosòfic en tant que ens ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre en quina mesura els sentits poden ser enganyosos, com intervenen en la creació de la consciència, com ens creem la imatge de les coses, com sorgeixen les idees, com aprehenem l’abstracció. Amb raó, el llibre al·ludeix amb freqüència a la mentalitat obtusa de la ciència del seu temps (encara vigent), escèptica, que negava l’aprenentatge cabdal dels sordcecs, desoint i menystenint la seva pròpia experiència.

Culta com era Keller, el llibre està farcit d’al·lusions a autors i personatges literaris, a pensadors i científics. Ella, escriptora brillant i pionera en la seva lluita per obtenir el vot femení en la societat del seu temps, lluitadora pels drets civils i compromesa políticament pel socialisme, és un personatge prominent que cal conèixer. El llibre, amb el títol El mundo en el que vivo, va ser publicat en espanyol el 2012 per Ediciones Atalanta. De la mateixa autora s’ha publicat, també en espanyol, La historia de mi vida (Ed. Renacimiento, 2012, en ebook).

Etiquetes: