L’Imperi de la Incomunicació o el dogma de la realitat virtual

“La servitud a la connexió és el mal de l’època”: amb aquesta rotunditat el professor Torralba assenyala un dels problemes a què la tecnodependència ens està abocant. No és l’únic; la confusió, la solitud, la incomunicació i també la intolerància són mals que assalten amb força al nou Home Pantallicus, l’ésser que viu pendent de la pantalla, que es desenvolupa a través d’ella i que està oblidant, per desús, habilitats comunicatives essencials.

Prolífic assagista i docent de filosofia contemporània, Francesc Torralba, ha desenvolupat els seus treballs en l’anàlisi sobre les qüestions centrals de l’existència humana. En aquest llibre, L’Imperi de la Incomunicació (Edicions Bromera), reflexiona sobre les noves formes comunicatives que la xarxa possibilita, sobre el mal ús que determinats mitjans  fan de la comunicació i les conseqüències que tot plegat té sobre la nostra societat.

En l’actual context tecnològic, la virtualitat sembla imposar-se a la realitat. Que la comunicació virtual ha guanyat la partida a la riquesa de la trobada presencial és un fet. El teclat de l’ordinador ha esdevingut l’eina clau del nostre dia a dia, també en les relacions personals. Per molts, s’ha convertit en un mecanisme de protecció, en una porta d’accés a mons diferents, plaents i fàcils, fets a la nostra mida. Construïm entorns segurs que ens preserven dels arbitris d’un món inestable i sovint hostil. La realitat virtual triomfa perquè és l’escollida; l’altra, la veritable realitat, ens ve imposada i no la podem esborrar amb un cop de tecla. Les conseqüències són nefastes, ara ens resulta més difícil assumir allò que no podem canviar, som més intolerants, impacients i ens costa més digerir el fracàs. El teclat deseduca per a la vida real on valors estoics com la renúncia i la resignació esdevenen elementals per sobreviure als temps líquids de Z. Bauman, a la incertesa del present.

Vivim en la societat de la informació i de les tecnologies digitals i, paradoxalment, cada cop són més les persones que se senten aïllades. Sembla evident que la quantitat també ha guanyat la partida a la qualitat. La incomunicació és, doncs, producte de l’excés i ha obert la distància entre persones, perquè connectar-se no és el mateix que comunicar-se. El professor Torralba ens recepta recuperar el sentit de la mesura i deixar enrere el culte al nombre que professem, i ens tranquil·litza dient que ”desconnectar-se no és pecat”, de fet és una pràctica d’higiene mental i emocional molt recomanable.

Però, sens dubte, l’aspecte més preocupant que s’ha instal·lat dins la nostra societat de masses és el fenomen que l’autor defineix com a pornocomunicació. Són formes comunicatives que fereixen la sensibilitat, que humilien el receptor i que transgredeixen els límits morals i ètics establerts. No és patrimoni exclusiu dels mitjans de masses, però sí que en són els seus grans promotors. Emparats per la llibertat d’expressió, difonen missatges grollers i plens de prejudicis que desperten emocions intenses i perilloses a còpia d’activar la morbositat social, i tot per capturar la nostra atenció. Si es vulnera la intimitat de l’altre o se’l denigra, tant se val, si es falseja la veritat, no importa, perquè l’objectiu final és augmentar l’audiència i amb això els beneficis econòmics. I l’audiència, és a dir, la majoria de nosaltres, gaudeix de l’espectacle, el consumeix perquè distreu i potser també perquè allibera de pensar, i acaba sent còmplice de la degradació de la decència. Les conseqüències no es faran esperar perquè aquest mal ús de la comunicació afecta greument la nostra salut emocional i moral. Aquest histrionisme mediàtic aconsegueix amagar la realitat i ens distreu d’allò veritablement important. Així, assistim a la destrucció del nostre món, impassibles i anestesiats, mentre li riem les gràcies al famós de torn o premiem amb un like la darrera fotografia escandalosa apareguda a les xarxes.

Estem desarmats davant la pornocomunicació. Ens manca intel·ligència emocional per gestionar amb encert les emocions negatives i violentes que sovint desperta i que d’una manera o altra retornen a la societat. Estem envoltats d’estímuls constants i d’excés d’informació que destorba el pensament reflexiu. Cal capgirar la situació, aturar l’avenç d’aquests mals que amenacen i degraden la nostra societat. És urgent despertar de l’atordiment a què ens han induït i destinar el temps i l’atenció a allò que veritablement ho mereix. Potenciar la formació de l’esperit crític i educar la sensibilitat des d’etapes inicials són les mesures proposades per iniciar la transformació de l’audiència.