L’Etern Retorn: gamberrisme pop

18.06.2012

Josep Bordes, Daniel Tejedor, Ignasi Palau i Cristian Masip, músics de L'Etern Retorn.

«En lo Diari d’un maníac / al capçal del llit / pegatines i cassettes / de The Cure i Radiohead. // Lo roll de paper de vàter / entre les revistes guarres / la cara plena de grans / i lo primer bigotet. // La movida a la ràdio / les fotos pastel / i la Bola de Cristal / lo tupé de Rick Astley…» canta Josep Bordes Diari d’un maníac, tot un himne generacional. És una de les onze cançons que integren el disc de títol homònim de L’Etern Retorn, un nou grup lliurat a la disbauxa i entestat, sobretot, a fer-nos gaudir a ritme de pop amb unes lletres plenes d’optimisme («Primavera»), bon humor («Taiwan») i ben pocs complexos («Metro»).

L’Etern Retorn no naix del no-res. Al darrere hi ha Josep Bordes, cantant de Pepet i Marieta. Ell és qui comanda la formació, però el grup no seria possible sense Daniel Tejedor, Ignasi Palau i Cristian Masip, tres músics experimentats que han remat a bord d’altres vaixells com Pepet i Marieta, Amparanoia i Bratwurst Secret. Tots quatre fan i són L’Etern Retorn, una de les bones notícies que ens ha arribat enguany des de les terres de l’Ebre. I que continuï bufant el vent!

El seu primer treball discogràfic, editat per ReProduccions, no és tan sols una caixa de plàstic, una portada i contraportada, onze cançons. L’Etern Retorn ens presenten una obra multiartística que combina la música amb la fotografia, la literatura i el cinema. Així doncs, l’embolcall en què ens l’ofereixen és doble, un de físic i un de virtual, un disc compacte i un CDweb on podem agafar quatre línies de metro (L1, L2, L3 i L4) que ens condueixen a diferents estacions fetes de cançons, narracions, poemes visuals, fotografies…

Portada del disc 'Diari d'un maníac' de L'Etern Retorn.

Les onze cançons han estat enregistrades per Miguel Pino als Estudis la Catacumba de Barcelona. Entre els músics que hi han col·laborat hi ha Arecio Smith d’Astrio, Carles Fontova de Muchachito Bombo Infierno i Camil Burato, Carlos Manzanares i Paco Albiol de Pepet i Marieta. També hi han participat altres artistes que amb el seu bon quefer han fet possible un treball interdisciplinari que paga la pena tastar a poc a poc, defugint tota pressa.

Després de presentar aquest primer treball a l’Auditori de Barcelona, a la Sala Zero de Tarragona, a l’Heliogàbal de Barcelona i a les Jornades Musicals a l’Ermita d’Ulldecona, el 19 de juliol actuaran al Museu de Belles Arts de Castelló i el 31 d’agost als Ritmes dels Alfacs de Sant Carles de la Ràpita. De moment, doncs, poques (tot i que bones) oportunitats per veure’ls defensar en directe un disc tan divertit com gamberro.