L’esbudellador de Whitechapel

El Teatre del Raval acull aquestsdies la representació de l'obra teatral 'L'esbudellador de Whitechapel' amb llibret i lletres de Marga Parrilla i Oriol Estefanell i música de Josep Ollé. Andreu Sotorra l'ha anat a veure i en fa una crítica al Núvol.

El Teatre del Raval acull aquestsdies la representació de l’obra teatral ‘L’esbudellador de Whitechapel’ amb llibret i lletres de Marga Parrilla i Oriol Estefanell i música de Josep Ollé. Andreu Sotorra l’ha anat a veure i en fa una crítica al Núvol.


Pocs dies abans que la jove companyia d’aquesta nova producció musical del Teatre del Raval l’estrenés, va aparèixer una notícia que tornava a especular sobre la presumpta identitat del famós assassí del barri de l’est londinenc de Whitechapel que, entre l’agost i el novembre de l’any 1888 —aquí, temps de pobresa, menestralia, obrerisme, burgesia emergent modernista i Exposició Universal de Barcelona— va degollar i posteriorment esbudellar cinc prostitutes sense que des d’aleshores no s’hagi sabut mai qui podia ser l’autor o autors, a pesar que els rumors i la ficció que ha inspirat l’han convertit en un ésser que, tot i ser real, sembla més aviat un personatge de l’imaginari de la literatura de terror.L’última suposició, doncs, ve de la mà d’un investigador anglès que s’ha aventurat a dir que el famós Jack l’esbudellador podia ser un tal Aaron Kosminski, un immigrat polonès de 23 anys. Segons el mateix investigador, el tal Aaron vivia prop del barri de Whitechapel, on feia de perruquer, i el cos de la Scotland Yard va considerar, a l’època dels fets, que era un dels sospitosos.L’investigador es basa en les proves forenses a partir d’un xal que previsiblement va pertànyer a una de les víctimes i que, cent vint anys després dels assassinats, va ser subhastat després de circular de mà en mà des de les primeres que el van recollir, un sergent de la policia londinenca. Certa o no la teoria, difondre-la ha servit a l’autor per publicar un llibre més sobre la incògnita de Jack l’esbudellador.No sé si els autors catalans del musical ‘L’esbudellador de Whitechapel’ s’haurien vist condicionats per aquesta notícia si hagués aparegut abans d’escriure l’obra. En tot cas, el que el seu muntatge fa és recrear a partir dels principals personatges de la història, allò que hauria pogut motivar els assassinats portats a terme per Jack l’esbudellador. I no s’estan de res. Posats a omplir una mica més el sac de les especulacions sobre el cas, el llibret de Marga Parrilla i Oriol Estefanell ensenya les cartes a la primera i descobreix que el misteriós Jack no és en realitat un home sinó una de les prostitutes que fan el carrer pel barri de Whitechapel.La trama es desenvolupa amb cinc intèrprets i cinc personatges essencials: un metge que s’aprofita del budellam de les víctimes, un periodista que viu de l’escàndol, la jove prostituta que els fa la feina bruta, la matrona d’un dels bordells del barri i el fill d’una de les prostitutes que està enamorat de la jove assassina i que fa de repartidor de diaris. Cinc músics (piano, violí, clarinet, violoncel i contrabaix) acompanyen les intervencions cantades i, durant una hora i tres quarts, donen vida —o més aviat mort— a una història terrorífica que el muntatge amoroseix amb unes escenes de personatges de carrer anònims, amb màscares, cosa que fa que ‘L’esbudellador de Whitechapel’ s’acosti al Grand Guignol en alguns moments i, per la sang de ficció i els experiments de laboratori del metge còmplice, agafi també aires d’espectacle gore, reforçat amb una il·luminació tenebrosa.El musical continua amb la línia que ha trobat el Teatre del Raval de posar en escena històries d’abast universal i també molt pròximes com els èxits dels muntatges anteriors: ‘La vampira del Raval’, ‘Goodbye Barcelona’ o ‘Germans de sang’.En el cas de ‘Jack l’esbudellador’, el resultat és més irregular, no pas per la interpretació de conjunt que mostra una vegada més la bona feina del ventall d’escoles musicals que han promocionat veus de notable nivell, com les que protagonitzen aquest musical, sinó per la recepció de conjunt que, potser per haver de jugar amb uns mitjans més aviat modestos, fa que bona part del contingut de les lletres del llibret —que com a nova obra no són conegudes per l’auditori— arribin amb dificultat als espectadors.Fa la impressió que la preocupació de la companyia per fer un treball musical rigorós —i aquí se’n surten bé— s’hagi cruspit la imprescindible mirada teatral. Un musical —a banda de ser musical— s’explica per les seves lletres i aquestes lletres han d’arribar als espectadors amb tanta claredat com si fossin un text dramatitzat perquè en realitat el que fan és substituir-lo.Al marge d’aquest petit llast de compensació entre orquestra i registre vocal —que encara possible de polir—, el muntatge té una sólida base per la interpretació de conjunt i constata la bona preparació dels cinc protagonistes, d’entre els quals, per obra i gràcia del guió, acaben agafant més força dos dels personatges femenins, el de la matrona Vicky (interpretat per Mònica Portillo) i el de la principal protagonista de la història-llegenda de Jack l’esbudellador, la jove prostituta i executora dels assasinats, Mary Kelly (interpretada per Clara Altarriba), a més del repartidor de diaris, Tommy (que interpreta Mireia Casado) i que —coincidint amb la reestrena de la nova versió del musical ‘Mar i cel’— fa pensar en el grumet Idriss, quant a la caracterització en adolescent masculí d’una actriu, o també en el pillastre de Tobias Fogg del musical ‘Sweeney Todd: el barber diabòlic del carrer Fleet’, que tanta empremta va deixar aquí en la versió dels germans Gas.Curiosament, els dos espectacles que formen part del gènere de terror, tant en el cas de ‘Jack l’esbudellador’ com en el de ‘Sweeney Todd’ ha propiciat en els últims anys (Jack, 2001 / Todd, 2007) que es fessin les respectives versions cinematogràfiques. I les dues pel·lícules, protagonitzades pel mateix actor: Johnny Depp. I és que la sang i el fetge —al cinema o a l’escenari—, si es combinen amb bona música, acaben enganxant.

«L’esbudellador de Whitechapel». Llibret i lletres de Marga Parrilla i Oriol Estefanell. Música: Josep Ollé. Intèrprets: Roger Borrull, Clara Altarriba, Mónica Portillo, Mireia Casado, Víctor Genestar. Músics: Marc Sumsi, Maria Tió, Teresa Noguerón, Laia Reverté i Rafel Iniesta. Figurinisme: Giulia Grumi. Escenografia: Ramon de los Heros. Il·luminació: Laura Clos (Closca). Coreògraf: Ricardo Molar. Tècnic so i llums: Dani Tort. So medley: Adrià Martínez. Direcció Musical: Esteve Costa. Direcció: Marga Parrilla i Oriol Estefanell. Producció del Teatre del Raval. Teatre del Raval, Barcelona, 26 setembre 2014.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació