Les rois fainéants

19.01.2016

Ep!, semblen francesos… però les aparences enganyen. És el que té el gest i el teatre visual: que no tot és com sembla que sigui. La joveníssima Companyia Cocotte recorre a una manera despectiva francesa d’anomenar els reis mandrosos, uns sobirans joves que la imatgeria popular ha representat al llarg del temps en còmodes carruatges estirats per bous i amb els cortesans a dins mirant les mussaranyes.

Les Rois Fainéants|Marçal Bayona

Les Rois Fainéants|Marçal Bayona

 

El malnom de reis mandrosos (les rois fainéants) els ve a causa de les disputes per la successió que va fer que, molts d’ells, entre els anys 673 i 751, no escalfessin gaire temps el tron. L’espectacle Les rois fainéants barreja diferents elements del teatre de gest, del teatre d’objectes, del guinyol —del gran guinyol i del menut de dits— sense renunciar a explicar una història que, per fer honor a les aparences, té lloc a la regió francesa de la Dordonya, en una antiga fàbrica fundada per un patrici industrial emmarcat en un quadre, i a través de mitja dotzena dels seus treballadors, fins que la rutina del dia a dia es veu sotraguejada per l’arribada d’una carta del Ministeri francès anunciant que la fàbrica serà enderrocada perquè, pel seu solar, hi passa una nova infraestructura de comunicacions.

Però aquesta és només l’anècdota per posar en marxa, en seixanta minuts clavats, una sèrie d’accions, sempre poètiques, de la vida dels treballadors a la fàbrica i també amb petites referències de les seves vides personals. Les rois fainènats és un d’aquells espectacles que reconcilia amb el teatre sense etiquetes. Malgrat el gènere del gest, hi ha molta paraula —molt clownesca si es vol, però paraula al cap i a la fi— i també una delicada banda sonora que acompanya algunes de les accions i les entendreix.

És reconfortant veure néixer una companyia jove com la Cocotte, sorgida d’un taller de l’Institut del Teatre i que entronca amb la tradició de la creació de companyies de gest catalanes: un dia va néixer Vol-Ras (ara és precisament un dels ex-exVol.Ras el que dirigeix l’espectacle, Joan Cusó) i també hi va haver un primer dia per al Tricicle, per exemple. La Cocotte ha trepitjat fort amb tot aquest bagatge a les espatlles i algunes altres influències com les de Jérôme Deschamps i Jacques Tati, i li ha valgut d’entrada una gira per Europa a través del programa Move Award que va seleccionar l’espectacle.

Durant el 2015-2016, han actuat i ho fan encara en diversos escenaris europeus, i també en alguns de catalans i, per primera vegada, ara en programació estable, a Barcelona, de la mà de La Seca Espai Brossa, un teatre que lliga a la perfecció amb l’esperit que es desprèn de la companyia.

Malgrat el malnom de l’espectacle, titllats de reis mandrosos, els de la Cocotte no fan cara d’agafar fama i posar-se a jeure. A jutjar per la fantasia, el bon humor i la sensibilitat plàstica i poètica de l’espectacle, tot fa pensar que els espera un bon esdevenidor als escenaris perquè Les rois fainéants és un d’aquells espectacles sense fronteres de cap mena, ni de gustos ni de generació, perquè grata en el despertar sensorial de totes les edats.

Les rois fainéants. Creació de la Companyia Cocotte. Intèrprets: Clara Algaba, Lucas Escobedo, Berta Graells, Raquel Molano, Borja Nieto i Pino Steiner. Escenografia i vestuari: Marta Bayer. Luminotècnia i so: Sergio Santafé i Mario Andrés. Col·laboració de l’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle de l’Institut del Teatre. Direcció de Joan Cusó. Sala Brossa, La Seca Espai Brossa, Barcelona, 16 gener 2016.