‘Beguem-nos els somnis, i morim amb l’últim glop’

15.03.2017

Durant el mes de febrer i març, el festival de poesia Alcools ha entrat amb passetes de plom a la Sala Beckett. Una proposta per brindar un escenari a la poesia catalana. La lírica entra al teatre i es barreja amb altres disciplines, des de la música fins a la performance. Dimarts va ser el torn de Martí Sales i Núria Martínez Vernis, que aviat impartiran a l’Obrador de la Beckett el taller d’escriptura en vers i recitat i que dimarts passat es posaven pròpiament en matèria etílica amb el seu espectacle Alcohols.

Núria Martínez Vernis i Martí Sales impartiran el taller d’escriptura en vers i recitat

No sé si és fàcil descriure una reunió d’alcohòlics anònims on s’ofereix beguda als participants. Perquè aleshores acabar-se una ampolla a vegades només és una excusa per començar-ne una altra. Us heu d’imaginar un dimarts al vespre, 14 de març, la Sala de Dalt de la Beckett amb un cubell negre al mig, ple de gel i cerveses, rodejat de cadires fent una circumferència ampla. Des d’una biga, cau un obridor aguantat per un cordill fins a la galleda negra. Els assistents es reuneixen en el cercle format pels seients, i es van acostant de tant en tant al centre per agafar alguna cervesa i obrir-la. Entre ells, el Martí Sales i la Núria Martínez Vernis, esperen per començar amb el seu espectacle. Una reunió que començarà amb la llegenda de Gargantua: el gegant que després de tenir dificultats per arribar a la vida, s’escapa del ventre de la seva mare per l’orella, i en dir les seves primeres paraules proclama ‘A beure!’.

D’això se’n podria dir una declaració d’intencions. Els textos següents situaven els protagonistes en una situació alcohòlica d’eufòria i buit. Perquè el que es treu de l’ampolla va directe, per uns instants, a omplir alguna cosa que ens falta per dins. Els dos interlocutors semblava que comparaven impressions. Fet que es reforçava pel canvi de to en els dos estils. Alhora, no oblidaven que allò era una reunió d’alcohòlics anònims, i feien alguna pausa en l’elocució, per veure si algú s’animava a dir la seva. Mentrestant els temes al voltant de l’alcohol es van succeir ràpid; des de l’alcohol i la literatura (que quan t’hi pares a pensar, tenen moltes connexions: qui no sap que Hemingway era un borratxo?) fins a les raons per beure (tenir set o voler beure, aquesta és la qüestió!).

La proposta va funcionar perfectament en el seu dinamisme. La utilització de l’espai es feia evident amb l’energia de la Núria Martínez Vernis, que va arribar a sucar el peu en l’aigua gelada del cubell negre, després de fer voltes corrents al voltant del públic. I també en les ocurrències del Martí Sales, que simbòlicament es penjava amb el cordill de l’obridor, o treia un poema plastificat del fons de la galleda plena de cervesa. Davant del risc de només voler vestir el contingut, la proposta agafava força perquè incumbia a tothom. Per què coi estaries allà si no fossis un alcohòlic anònim?

El gegant Gargantua, doncs, conformava el mite de la beguda, pels que érem allà reunits. Com a última frase del recital: ‘Beguem-nos els somnis, i morim amb l’últim glop’.

Martí Sales i Núria Martínez Vernis impartiran el curs La manera més salvatge, un taller d’escriptura en vers i recitat, al mateix teatre a partir del 5 d’abril. Per a més informació i formalitzar les inscripcions podeu consultar el web de la Sala Beckett.