Les Metamorfosis de l’OCM tanquen temporada

La quarta temporada de concerts de l’Orquestra Camera Musicae al Palau de la Música s’ha clos aquest mes de maig amb un concert titulat “Metamorfosis”.

La quarta temporada de concerts de l’Orquestra Camera Musicae al Palau de la Música s’ha clos aquest mes de maig amb un concert titulat “Metamorfosis”, el nom d’una de les darreres peces que va escriure Richard Strauss i que va tancar el concert al Petit Palau. L’OCM va mostrar novament que és una formació molt sòlida, amb bons músics, i que amb només deu anys de trajectòria a l’esquena, ja es pot considerar una de les millors orquestres del país. Dirigida per José Rafael Pascual-Vilaplana, va acompanyar el clarinetista Miquel Ramos en el concert de Carl Nielsen i a més, va estrenar La Nit dels Dips, una obra d’encàrrec per a l’OCM escrita pel compositor Manel Gil-Inglada.

El clarinetista Miquel Ramos

Habitualment les estrenes absolutes solen suscitar aprensió i fins i tot basarda, però cal dir que La Nit dels Dips és una peça molt bonica que desprèn una altra mena de basarda. Gil-Inglada és conegut com a compositor de bandes sonores per a cinema i televisió, i amb aquesta obra posava música a la llegenda tenebrosa dels dips, uns gossos-llop endimoniats que viuen a les muntanyes. La música té un caràcter inquietant i, de manera innegable, transmet una gran sensació d’angoixa. En aquesta ocasió, una orquestra només de corda va tocar amb un so molt homogeni i compacte i ens va transmetre amb gran vivor la feredat d’aquests éssers.

Després d’aquesta primera obra, del segle XXI, vam recular fins al XX per escoltar el Concert per a clarinet del compositor danès Carl Nielsen, una obra composta el 1928. Miquel Ramos, un jove clarinetista, va interpretar la part solista acompanyat d’una orquestra més nodrida que incorporava una petita secció de vent. Aquest concert, malgrat que té una estructura formal oficial de quatre moviments, en realitat és un continu musical que va mutant de ritmes, amb aires diferents, alguns fins i tot acostats al jazz. Miquel Ramos va fer una interpretació molt reeixida d’una part solista eminentment predominant. Té un estil fresc i un pèl aspre, que segurament el fa idoni per al jazz, però per a la clàssica, en els passatges de més intensitat, hi falta un so un punt més polit. Però en conjunt va fer una interpretació molt ben integrada amb una orquestra que té un so vellutat i compacte.

A la segona part del concert va venir la peça que donava títol al programa: les Metamorfosis, una obra composta per Strauss el 1945, a les acaballes de la segona guerra mundial. Hi ha una teoria que apunta que la destrucció de l’Òpera de Viena per part de l’exèrcit aliat el 12 de març de 1945 va donar l’impuls definitiu a Strauss per acabar les Metamorfosis, que va enllestir just un mes després. Escrita originalment per a septet de corda, el compositor en va ampliar la distribució a una orquestra de corda de 23 músics. És una peça que respira fredor, impotència i nostàlgia i que té un aire de fi de cicle, com moltes obres de Strauss.

Estructurada en tres moviments enllaçats, les Metamorfosis és una obra híbrida que fluctua entre la música de cambra i la simfònica. Requereix la cohesió i la unitat de la cambra però alhora té l’expansió i l’exuberància pròpies de la simfònica, encara que només hi hagi orquestra de corda. L’Orquestra Camera Musicae, malgrat exhibir un so potent i brillant, no va mostrar la unitat necessària entre seccions que necessita la cambra. Les mancances es van fer paleses especialment a la primera part de l’obra, més intimista i cambrística, en què afloraven massa les dificultats de la peça, i va haver-hi petits problemes d’afinació. Ara bé, en els passatges més enèrgics i ràpids, l’orquestra va demostrar el seu bon nivell i ja al final va aconseguir crear la comunió amb el públic.anquen temporadaada d’e m Stephen Kovacevich o Sabine Meyerart de l’

Amb aquesta peça amb aires clars de cloenda, es tanca una temporada de l’OCM al Petit Palau. La propera ja serà a la sala gran del Palau de la Música, i comptarà amb solistes de renom com Stephen Kovacevich o Sabine Meyer. Desitgem tots els èxits a l’OCM perquè els té ben merescuts.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació