Les filtracions d’Àlex Susanna

Àlex Susanna (Barcelona, 1957), poeta i dietarista de sòlida trajectòria, acaba de publicar Filtracions (Proa), el seu darrer llibre de poemes. Es tracta d’un llibre molt elaborat, com tots els seus, i aquest especialment treballat de forma cadenciosa, contemplativa, magnànima. Actituds ben a contracorrent. Poesia com a revolta i contrapunt del temps que passa com una exhalació, el nostre temps apressat, indigerible.

El temps i el seu pas és el fil conductor de Filtracions, títol que al·ludeix a l’aigua i les humitats que es filtren, misteriosament, en un racó de casa, aquell lloc que és més que quatre parets, que és el lloc que ens preserva de la intempèrie, de la desemparança.

Els poemes de Filtracions són poemes travessats per aquesta aigua esdevinguda metàfora d’allò que vivifica i dóna cos, o que esponja la sequedat, que liqua l’esterilitat ambient en tants camps de la vida; però l’aigua també és metàfora d’allò que en el camí de la vida s’enfuig. Tot el que vivim condensat en la imatge d’aquesta aigua que flueix: la nostra experiència, i també el nostre discurs, allò que dóna sentit a l’experiència humana. Aigua que també deixa petja en el seu transcurs encara que no li veiem el rostre més que en el seu pas. Com el temps: N’has fet cinquanta/ i la tardor acaba de començar/ amb tota cruesa.

La poesia, com l’art de la rosa humil, no pretén donar respostes a la realitat, però la il·lumina. La veritat, allò que sentim com autèntic, és una revelació més que una comprovació. A Filtracions trobem escriptures d’aquests moments autèntics, significatius, epifanies, la vida que se celebra a si mateixa/ en el poc temps de què disposa per fer-ho. L’esclat del present, l’únic que se’ns permet viure de debò quan no estem distrets o fem projeccions, present que vivim quan ens hi fem presents de forma plena.

Temps present, aigua que es filtra i se’n sent el degoteig en el nostre interior que n’absorbeix l’aliment. Mannà per a l’ànima. La felicitat té el rostre d’aquesta aigua-mannà quan en el devenir de la seva virtut brolla el moment inesperat, com ara en la bellesa d’un arbre, un de sol/ es posa a batre el seu fullatge… Moment de contemplació, d’embadaliment, de meravella, com volia Ramon Llull. Moment de comunió amb la vida. En aquesta l’experiència unitària ens és donat de contemplar la meravella de la vida en la seva diversitat. El poeta escriu aquesta experiència una i alhora múltiple en cada poema.

Per què s’escriu, es preguntava María Zambrano, i es responia: Escriure és revelar secrets. S’escriu allò que no es pot dir amb la veu perquè és massa veritat i les grans veritats no acostumen a dir-se quan parlem. Cal entendre què vol dir la filòsofa. Al contrari de la parla, que acostuma a ser més primària i, per tant, més imprecisa perquè el pensament no ha reposat prou, l’escriptura és un acte secundari que aboca a un procés de codificació, de cristal·lització de l’experiència, ja sigui l’experiència dels sentits, ja sigui l’experiència del pensament, ja sigui l’experiència del que no sabem. En concret, el llenguatge poètic codifica l’experiència a través d’imatges tan potents i plenes de sentit com Filtracions. Perquè en la vida sempre n’hi ha, i potser l’habilitat és fer-se’n amic.

Hi ha llibres de poemes singularment aptes per dur la ment dels lectors a la reflexió en una lliçó magistral d’expressió de l’experiència de forma serena, edificada pedra a pedra, vers a vers. L’ideal d’una Arcàdia vital no és una utopia a Filtracions, d’Àlex Susanna, sinó la seva encarnació en la vida de cada dia, sol o en companyia, i també en el vol càlid del pensament.