Les construccions de Rodolfo del Hoyo

20.05.2017

Rodolfo del Hoyo (Barcelona, 1953) és un escriptor versàtil. La seva creativitat, adreçada al conreu de la literatura infantil i juvenil, s’ha distingit també en els excel·lents relats breus per a adults com els aplegats a Els amors furtius (2000) i Llegir al metro (2013). Rodolfo del Hoyo, bon narrador, és també poeta. En el seu moment vaig comentar el seu llibre Els dits de l’intèrpret (2003). Ara acaba de publicar Reconstruccions (Pont del Petroli).

Rodolfo del Hoyo

Sostinc que els títols són sempre significatius. L’acció de construir, o de reconstruir, és tan concreta com simbòlica, a Reconstruccions. Com reconstruir la memòria familiar, per exemple. És el cas dels poemes que integren els apartats Tardor, Quatre dies de tardor i un d’hivern i Reconstruccions. Des de la talaia dels anys, l’autor reconstrueix els topants del paisatge de la seva infantesa, a Santa Coloma de Gramenet, els escenaris vius d’aquells dies, amb els seus personatges més propers, com el pare, la mare, el germà, els veïns. Dies que formen part de la història de la immigració a casa nostra i que ara són refets a través de la mirada d’un poeta que encara plora, i no és cosa menor, la tala d’una pollancreda, un esbarzer, les oliveres i un hort que tenia a prop de casa. No queda pas un pam d’aquest paisatge, colgat per l’asfalt i altres ‘construccions’. I, no obstant això, en els seus poemes Rodolfo del Hoyo fa reviure aquell petit paradís i el dol que va suposar la seva desaparició: Fa molts anys que aquells homes van talar la pollancreda (…) Però encara no ha mort el temps. En tinc cura. La memòria és la cura. La memòria és la reconstrucció.

Va plorar la desaparició de la pollancreda i de les oliveres, quan era un nen. Però el poeta adult també plora amb llàgrimes internes la desaparició en aquests últims temps la figura del pare, aquell bon home, aquell treballador infatigable. Un referent com els arbres que ens diuen tant, amb les seves arrels, amb la seva saba, amb el seus fruits. Els arbres: símbols de la vida humana.

A Reconstruccions hi ha també instants eterns, o viscuts així, com fora del temps. Poegrafies, en diu Rodolfo del Hoyo d’aquestes instantànies, o fotografies poètiques com aquesta: Somric a les ombres de l’escala/ que m’han reconegut perquè saben de mi. Atureu-vos en la imatge: mireu les ombres com en són, de sàvies. O així són percebudes: sàvies i acollidores. Aquesta és la mena de mirada que recorre tot el llibre Reconstruccions, de Rodolfo del Hoyo. També quan el poeta fa una crònica poegràfica de les seves estades a La val de Comino, a Itàlia, convidat a recitar-hi poemes: M’escolto en tu/ i la meva veu es fa gran…

A Poegrafies de la veritat misteriosa el poeta es torna filòsof, si és que mai ho ha deixat de ser: Més enllà de l’esguard un nen juga. I tant. I malament rai si perdem aquest nen o nena de vista. No només és la imatge de l’infant que vam ser, el ‘constructor’ de l’home i la dona que som, sinó que també és la imatge del més profund de l’ésser humà, l’ésser intern, l’ésser que podem ‘reconstruir’ cada dia, fer-ne l’home o la dona nous.

En els apartats que clouen el llibre: Indicis, No puc quedar-me i Algunes formes de silenci, l’autor es va fent més metafísic, més abstracte, més espiritual en l’art, seguint el criteri de Vasili Kansdinsky en la pintura o l’estètica d’Eric Satie en la música. ‘Construccions’ també de paisatges, per exemple, però d’aquesta altra manera: El paisatge és el caminant, que l’observa. Res de més cert. El paisatge és d’una manera o altra en funció de la mirada de cadascú, el paisatge està ‘construït’ per la nostra mirada. Igual que el camí, imatge de la nostra obra. Reconstruccions, de Rodolfo del Hoyo, és un llibre de poemes per tenir a la tauleta de nit i obrir-lo de tant en tant i trobar poegrafies tan properes a la pròpia experiència humana com: Només hi ha sender. Sí, no només som en el sender sinó que som el sender.