L’Efecte Foehn: teatre contra la violència de gènere

2.12.2016

El passat dijous 24 de novembre el Centre Cultural la Casa Elizalde va aixecar el teló contra la violència de gènere. Efecte Foehn, el monòleg teatral de la companyia mallorquina En Blanc, va encapçalar els actes organitzats en el marc del Dia Internacional Contra la Violència de Gènere a la Casa Elizalde.

L'efecte Foehn | Foto Cactusoup

L’efecte Foehn | Foto Cactusoup

El col·loqui posterior a l’espectacle amb l’actriu Christina Gavel aportà un valor afegit a la vetllada, a la qual va participar també Sara Berga, il·lustradora plàstica i artista de «Home hard sweet home». El projecte artístic de Berga visibilitza els abusos sexuals a la llar: 10 frases (en total en són 17) que van dir els abusadors a les seves víctimes s’exposaran a la Casa Elizalde fins el proper 22 de desembre. Dues històries i dues experiències artístiques ben diferents però ambdues treballades a partir d’una experiència dolorosa: Berga troba en el punt de creu el seu mitjà d’expressió, mentre que per a Gavel aquest és el teatre.

Efecte Foehn, escrit, interpretat i co-dirigit (juntament amb Biel Jordà) per Christina Gavel, és un viatge d’auto-exploració a través del dolor físic i psicològic. La peça es basa en una experiència real d’assetjament sexual, n’és el relat. Christina Gavel, sola, envoltada de la penombra enceta el relat: el seu relat. «El vent trastorna les persones… Es diu ‘Efecte Foehn’. Diuen que provoca insomni, baralles, ansietat, assassinats, suïcidis…». Silenci. De cop i volta, aquells qui estem a la penombra de l’Auditori de la Casa Elizalde ens convertim en testimonis enfrontats a la duresa i nuesa de les paraules de Christina. Paraules que traspuen dolor. Silencis amarats de dolor.

«Shutdown, la ment decideix apagar-se. (…) Jo ja no hi sóc. El meu jo ja no es aquí ». Jo tampoc. Nosaltres tampoc. Shutdown. La barrera entre espectacle i espectador, entre realitat i ficció es fa fonedissa. Sense moure’s en cap moment de cadira situada al bell mig de l’auditori, Gavel es despulla i ens despulla, afonant-se i afonant-nos en el seu relat. Segons Jordà, mentor i co-director de la peça, «el text no necessita res més, per si sol té molta força», n’és la seva qualitat estètica. La simplicitat i l’estatisme de l’escena confereixen a la peça una dimensió d’intimitat i profunditat, segons Jordà, concebuda per a ser representada en un espai íntim i per a un nombre reduït d’espectadors. Al fons, una pantalla amb imatges borroses, difoses del seu cos: els tremolors de la mà, l’angúnia i la ràbia gravats en el seu rostre, la por i la culpabilitat en la mirada… El dolor vessa de les paraules i retruny una i altra vegada en forma d’imatges. Dolor.

L'efecte Foehn | Foto Eva Bordoy

L’efecte Foehn | Foto Eva Bordoy

Per a Gavel, Efecte Foehn és un testimoni i una introspecció del dolor. Seguint de ben a prop el treball de la pionera en “l’espectacle del dolor” Sarah Kane, l’actriu mallorquina va decidir explorar el seu propi dolor, furgant en la seva pròpia vivència per a transformar-la en matèria artística. Convivim a diari amb el dolor; avesats al sensacionalisme i la victimització, ho fem de forma indolora i distant. Sara Berga, artista de «Home hard sweet home», elogia el tracte de la peça envers la por, el dolor i la violència: assoleix una representació molt punyent i íntima. Berga i Gavel conclouen la vetllada encetant un debat sobre el dolor en una societat hedonista com la nostra: la societat de la felicitat, l’èxit i el plaer. Davant de situacions punyents com la que relata Gavel a Efecte Foehn o les històries que ha al darrere de cada frase de l’exposició de Berga sovint ens espantem i ens enfonsem. Per no haver d’enfrontar-nos al dolor aliè: silenci i oblit. Silenci i oblit, per a qui?