L’assassinat de Margaret Thatcher

Per primer cop en català, L’Altra Editorial ens porta els contes de l’escriptora britànica Hilary Mantel (editats en castellà per Destino), una de les plomes més afilades de les Illes Britàniques. A continuació reproduïm la crítica que Elisabeth Massana ha fet a l’especial Sant Jordi del suplement de la llibreria La Central. També podeu consultar, clicant aquí, la llista dels escriptors que firmaran a la parada de Rambla Catalunya amb Mallorca.

Guanyadora del Man Booker Prize per les seves novel·les històriques, que retraten l’ascens al poder de Thomas Cromwell durant el regnat d’Enric VIII, i que la BBC acaba d’adaptar en una minisèrie després de l’èxit que tingué l’adaptació teatral al West End londinenc, Mantel és l’única dona que ha guanyat aquest prestigiós guardó en dues ocasions.

La seva reescriptura de la història dels Tudor, centrant la trama en els personatges aparentment secundaris, i allunyant-se del magnètic Enric VIII, obre un acostament a l’escriptura de la història i la política que no és aliè als contes que formen aquest volum, i del que podem gaudir sobretot en el darrer relat, que dóna títol al llibre, i on Mantel fantasieja amb el suposat assassinat de la primera ministra més famosa de les darreres dècades.

Una dona que viu a prop de Windsor, i espera un manetes que li arregli l’escalfador d’aigua, es troba de sobte amb un franctirador irlandès que s’instal·la al seu menjador, des d’on té previst assassinar la dama de ferro, que es troba hospitalitzada en un centre de la barriada per rebre una cirurgia ocular. Durant els llargs minuts que compartiran la dona i l’irlandès, Mantel ens obre la porta a la possibilitat d’un gir històric que hagués canviat el present i el futur de la Gran Bretanya. Al voltant d’una tassa calenta de te, l’autora ens obliga a imaginar una Anglaterra que potser no hauria patit les retallades i la davallada neoliberal que coneixem tan bé.

La història de “l’invasor” irlandès tanca el cercle que obre el primer conte del llibre, on una escriptora anglesa que viu amb el seu marit en una ciutat de l’Aràbia Saudí comença a rebre les visites d’un jove pakistanès. La primera visita, casual i inesperada, donarà peu a un seguit de trobades en les quals l’home s’anirà acostant cada cop més a la dona, fins arribar a desfer-se de la seva pròpia muller i filla per tal d’encetar-hi una relació romàntica que aquella defugirà de seguida. El que començarà com un simple entreteniment acabarà per instal·lar un ambient de claustrofòbia a la vida de l’anglesa que no sabrà com gestionar.

L’ambient sufocant que recrea la història del visitant pakistanès no és aliè a la resta de contes del volum. Des de la parella britànica que, reclosa en un taxi durant les seves vacances d’hivern, recorda per què no ha tingut mai fills i s’esglaia quan el taxista colpeja estrepitosament quelcom al mig d’una carretera fosca, fins al cruel joc de dues preadolescents que espien un “monstre” que viu quatre cases més enllà, les narracions de L’assassinat de Margaret Thatcher ens endinsen en el malestar psicològic i en els punts de conversió de situacions, idees o personatges en aparença oposats.

Sense abandonar el seu humor corrosiu i la seva capacitat de radiografiar com ningú la societat anglesa, les deu històries que formen L’assassinat de Margaret Thatcher ens parlen d’amor, mort, de famílies desestructurades, situacions surrealistes i microcosmos que funcionen amb unes normes pròpies.