L’art de fer ‘Art’

Aquesta vegada el trio és sublim. Sembla talment que els hi hagin fet un vestit a mida a aquests tres mestres de la interpretació.

Fer una crítica d’art és molt difícil. Però igualment difícil és atrevir-se a interpretar aquesta obra de Yasmina Reza que en el seu dia ja ens van fer descobrir Ricardo Darín o Josep Maria Flotats. Per tal que la nova adaptació estigués al nivell de les anteriors calia jugar sobre segur: la traducció del text és a càrrec de l’hilarant Jordi Galceran i la tríada actoral està formada per Francesc Orella, Pere Arquillué i Lluís Villanueva. I pensareu: “però si jo ja la vaig veure fa uns anys!” I jo us diré… doncs torneu-hi. Cada nova adaptació té matisos diferents. Els tres actors escollits en cada ocasió tenen una personalitat molt marcada i cadascun d’ells hi aporta el seu estil propi.

Un quadre blanc desencadena tota l'acció a 'Art'. © David Ruano

Aquesta vegada el trio és sublim. Sembla talment que els hi hagin fet un vestit a mida a aquests tres mestres de la interpretació. Fins i tot, en Pere Arquillué, fent un registre al que no ens té acostumats, aconsegueix fer creïble el seu personatge i contagiar-te d’una compassió absoluta.

Orella, Arquillué i Villanueva són autèntics. Són reals, i sobretot, són tal com raja. La seva complicitat damunt de l’escenari és magnètica. Juguen amb els silencis com els millors mims. Fins i tot en certs moments et planteges si no estàs veient un gag del Tricicle! Les mirades, el treball gestual i facial, les pauses mil·limetrades, tot és orgànic, calculat i talment per emmarcar, amb permís del quadre protagonista.

Tots tres tenen el seu moment de glòria, tots tres despleguen els seus personatges fins a l’exasperació. En tot això, hi juga un paper important també la mà d’en Miquel Gorriz que ha estat l’encarregat de guiar-los per tal d’assolir l’objectiu final, l’atemptat redemptor, la reconciliació després de la mort.

El trio protagonista del muntatge 'Art', que es pot veure al Teatre Goya. © David Ruano

L’art, si no provoca, no és un bon art. Si no sacseja i remou consciències, no serveix a la seva finalitat. I tota obra d’art és interpretable des de diversos punts de vista. El què per a mi és magnífic per a algú altre pot no ser-ho i viceversa. Només la suma de totes les visions possibles sobre una mateixa peça, ens donarà la visió completa de l’obra contemplada i això mateix és el que intenten escatir les nostres protagonistes. Qui té més raó en la valoració de l’obra que desencadena el daltabaix? Qui té la veritat universal i immutable? O potser en tot plegat hi ha antics recels i ferides que l’art ajuda a canalitzar? Potser en el fons d’un llenç blanc s’hi amaga l’autèntica gamma de colors?

El Teatre Goya acull la que probablement serà una de les obres de l’any. Van estrenar el 19 d’octubre passat i dia rere dia omplen fins a la darrera de les 520 butaques de la sala. Més enllà que Art sigui una de les obres de la dramatúrgia actual, més interpretades a tot el món, no s’hi pot posar qualsevol a defensar-la. Cal dir però, que l’alineació titular del moment defensa el títol amb una elegància i un savoir faire que fa feredat!

Lluís Villanueva i Francesc Orella a 'Art'. © David Ruano

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació