La voluntat de ser el primer (també a la Lluna)

16.12.2016

Houston, tenemos un poema”, cantaven els Love of Lesbian ja fa més de deu anys. Minoria Absoluta, en canvi, diuen que tenen un cadàver d’una nau espacial, l’Apolo 11, aparcada al Club Capitol de Barcelona. Tres astronautes que l’any 1969 van protagonitzar l’arribada de l’home a la lluna en són responsables. I la NASA té feina investigant el quèquicom causant.

'Astronautes' es pot veure al Club Capitol

‘Astronautes’ es pot veure al Club Capitol

Un astronauta que viu en una altra òrbita (Collins), un que se sap el protocol de memòria gràcies al seu doctorat (Aldrin), el que trepitja primer la lluna (Armstrong, Neil Armstrong) i una agent de la NASA conviuen en una comèdia còsmica d’un caràcter antropològic inesperat pels acostumats a l’humor polonès i crackòvic. Anticomunisme, menjar no autoritzat a la nau, constants mofes entre la fauna tripulant la nau, Bowie, Beatles i fins i tot Trump es troben en un cocktail que, tot i un final millorable, demostren una voluntat de diversificació dels seus creadors, més enllà de la seva exquisida sàtira canalitzada amb les imitacions.

Astronautes! (Houston, tenim un cadàver) respon directament a la irracional humanitat des d’una òptica molt estatunidenca ben escollida: demostra aquella permanent necessitat d’ésser els primers, el continu mantra de l’i-jo-més, la banalització científica del fet d’arribar a la lluna en detriment de l’avenç científic de poder-la investigar in situ. No ens equivoquem, aquesta sàtira d’un dels esdeveniments més coneguts i vistos de la humanitat no pretén pas menystenir la gesta de la NASA, sinó crear un agradable context orbitant amb un salt temporal d’aquell ja llunyà 1969.

Els protagonistes de 'Austronautes'

Els protagonistes de ‘Austronautes’

“Un petit pas per l’home, un gran pas per la humanitat” és el continu element de mofa a la primera producció de Minoria Absoluta sense imitacions, on els actors interpreten actuant sense imitar. O això és el que potser pensa l’espectador havent-se llegit la sinopsi de l’obra. Perquè en realitat, Astronautes podria no deixa d’ésser una irrefutable imitació a la humanitat, un self-portrait satíric. “Anem a la lluna”, “estem a la lluna”, “és tot un muntatge?”, “Quantes vegades es canvia la Mireia Portas?”, “ja no recordava que aquell actor [David Olivares] sap fer més que de Tomàs Molina” o “com som els humans…” poden ser pensaments de molts dels espectadors que entren i surten del Capitol aquestes setmanes.