Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

La vida per dintre

Laia Fàbregas és una escriptora atípica. No ha arribat a la novel·la, com passa amb tants i tants autors de casa nostra, des de la filologia ni a través del periodisme.I ha entrat a la literatura sense les deformacions professionals pròpies del qui aborda el fet literari de manera massa conscient.

Avui dediquem l’speaker’s corner a Laia Fàbregas, que acaba de publicar a Amsterdam la novel·la Dies de cel blau, amb articles de Laura Fabregat, que també l’ha entrevistat i d’Izaskun Arretxe, la seva editora, que en fa un elogi molt personal.

Laia Fàbregas és una escriptora atípica. No ha arribat a la literatura, com passa amb tants i tants autors de casa nostra, des de la filologia ni a través del periodisme. Com Marta Rojals, que és arquitecta o Alba Dedeu, que va estudiar medicina, Laia Fàbregas estudia Belles Arts i entra a la literatura sense les deformacions professionals pròpies del qui aborda el fet literari de manera massa conscient. A més a més, arriba a la literatura catalana havent publicat abans a Holanda amb un cert èxit i sense que el neerlandès sigui la seva llengua materna. Tot plegat dóna a entendre el grau de llibertat (algú diria de temeritat) del qual parteix Fàbregas: “Treballo sempre sense saber on anirà la història”, explica a l’entrevista que li fa Laura Fabregat avui a Núvol. “No construeixo una intriga, simplement em vaig deixant portar per unes quantes preguntes i és mentre escric que busco la solució als misteris que em vaig empescant. Normalment, el final d’una història no el sé fins que no hi arribo”.

Dies de cel groc, la tercera novel·la de l’autora, respon perfectament a aquesta propòsit d’exploració. Hi ha autors que tenen una forta imaginació verbal: la seva obra germina a partir de l’estil. D’altres que construeixen les seves històries a partir de l’esquelet del relat, l’esquelet dels fets. Són els narradors de trama, aquells que escriuen més fàcilment la novel·la cinematogràfica. Finalment, hi ha els que cultiven personatges, el món interior. Com els estilistes, escriuen amb el convenciment que la novel·la s’ha de centrar en fer allò que una pel·lícula no podrà explicar mai tan bé com la novel·la: la vida per dintre.

La història que ens explica Laia Fàbregas a Dies de cel groc parteix d’un fet molt senzill i acotat: la Sira, una nena, viu amb pena i estupor la desaparició del seu germà gran, en Nil, que decideix posar distància amb la família d’un dia per l’altre. A partir d’aquí, la novel·la ens endinsa en el món interior dels personatges. La història creix i guanya volum com l’escuma d’un xampú, un d’aquells xampús que no piquen als ulls ni fan plorar. Perquè no és una novel·la lacrimògena, ni tampoc còmica. Ni conyeta ni sentimentalisme. L’humor, quan n’hi ha, és gairebé surrealista, molt distanciat. Fàbregas ens manté a ratlla al llarg de tota la novel·la amb un to que traspua una certa impassibilitat. El llenguatge, sense floritures ni estridències, ni enlluerna ni xerrica, sinó que és deliberadament neutre. Aquesta opció retòrica, tant si és voluntària com si no, contribueix a crear la sensació que no hi ha un partit pres a favor d’uns o altres, que aquí no hi ha bons ni dolents. Adjectius, els mínims. És el lector qui ha de decidir.

Els personatges de Dies de cel groc tenen serioses dificultats per trobar-se. Tant per trobar-se a si mateixos com per connectar entre ells. És per això que els llocs en aquesta novel·la tenen una importància tremenda. Són els escenaris en què, de sobte, veiem un personatge sortir de la seva amalgama interior per ancorar-se en la realitat més concreta i tangible. Amb tot, els personatges mantenen un punt d’impenetrable, zones fosques que només podran il·luminar en la trobada amb l’altre. I Fàbregas, que hauria pogut jugar a fer-los més impenetrables amb un llenguatge vehement, adjectivat, i una sintaxi rebuscada, opta per la llengua clara i l’oració senzilla per fer-nos més nítid el seu desassossec.

I amb tot, si algú em preguntés com acaba aquesta novel·la, diria que paradoxalment ens porta a un final enigmàticament feliç.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació