La vida és una acrobàcia

29.11.2015

Si els de la multinacional IKEA sabessin com és de fàcil desmuntar un armari, de segur que llogarien els de la Companyia “eia” de Circ perquè fessin serveis a domicili. Perquè l’important d’un armari, i del circ, no és com es munta sense que sobri cap peça, sinó com es desmunta per arribar a la síntesi de l’esperit tradicional de la pista.

I això és el que fan els cinc integrants de la Companyia de Circ “eia” amb aquest espectacle que ha girat per una dotzena de països des de fa quatre anys i que, després de rebre premis de casa com el Ciutat de Barcelona i el Zirkòlika, acaben el seu recorregut al Teatre Nacional de Catalunya en programació familiar.

La clau de l’espectacle de circ ‘Capas’ és la seva frescor i la seva naturalitat. És a dir, que tot sembla que passi per atzar, que tot sembla que s’improvisi, que tot sembla que mai no acabi de començar de debò, que sembla que sigui un miniconcert de rock amb guitarra elèctrica i bateria inclosa —música original de tres dels artistes del grup—, i que a vegades sembla que sigui una peça de dansa poètica —la coreògrafa és Francesca Lissia, d’origen de Sardenya, on “eia” vol dir simplement “sí”—, però també un xou de clowns amb patacades incloses i un repertori extraordinari de jocs acrobàtics que tenen com a trapezi central l’armari en qüestió, un attrezzo únic que es converteix en una mena de protagonista més.

‘Capas’ és d’aquells espectacles que no pretén ser només per a espectadors primerencs i que en canvi captiva els grans i els petits perquè no fa concessions a segons quins tòpics excessivament “familiars” i perquè juga amb la ingenuïtat i la innocència mai perdudes del tot. A més, ‘Capas’ interactua en un moment donat amb els espectadors, ja d’entrada, rebent-los al vestíbul, un d’ells amb una pilota de futbol, i després servint te calent als de les primeres files i, més endavant, provocant una petonera generalitzada entre alguns dels espectadors i les espectadores de les primeres files.

‘Capas’ amaga a l’armari allò tan conegut del “Oh!, benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que a casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d’algú.” I d’aquesta manera, es juga amb els llençols, plegats i desplegats, el vestuari, les portes de l’armari, els envans del moble, el de dalt i els dels laterals i… compte amb els nassos perquè a algun dels protagonistes se li pot aixafar, com en els còmics o les pel·lícules d’animació, perquè després de l’allisament tot torni a ser com era abans.

La tècnica depurada i circense de l’acrobàcia és el cop amagat de ‘Capas’. Els cinc intèrprets excel·leixen en diversos dels exercicis, només amb els braços, les cames, les mans i el cos. Doblets, triplets, salts múltiples… No hi ha cap altre peça de pista perquè la filosofia de la Companyia de Circ “eia” és que la vida mateixa és una acrobàcia a la qual els humans s’adapten segons el que es toca ballar a cada instant. I sempre amb bon humor, esclar!

 

Capas a la Sala Petita del Teatre Nacional

Capas a la Sala Petita del Teatre Nacional

«Capas». Idea original de la Companyia de circ “eia”. Intèrprets: Francesca Lissia, Armando Rabanera Muro, Celso Pereira Alizaga, Fabrizio Giannini, Cristiano Della Monica. Ajuda a la composició escènica: Roberto Magro. Composició musical: Cristiano Della Monica. Massimiliano Sacchi i Le Ficufresche. Coreografia: Michelle Man. Disseny de llums: Sarah Sankey. Escenografia: Jaume Serrat Laboratori de Creació. Vestuari: Fanny Fredoeulle, Rosa Crehuet i Olga Arizaga. Direcció: Companyia de Circ “eia” i Jordi Aspa amb la col·laboració de Luke Wilson. Coproducció: Companyia de Circ “eia”, CAER, Circ que o!, Pyrénées de Cirque, Flic Scuola di Circo di Torino, Konstnärsnemndem i Festival Trapezi de Reus. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 28 novembre 2015.