La tràgica nit d’Helver

30.11.2015

Per als espectadors que dins de l’últim Festival Grec 2015 van veure al Teatre Romea, en versió original bosniana, amb la resistent companyia Kamerni Teatar de Sarajevo, l’obra La nit d’Helver, ara tenen l’oportunitat de respescar la mateixa obra, però en versió catalana de Xavier Farré, espluguí expert en literatura polonesa, i en una proposta més de cambra a la Sala Atrium que fa encara més humans els dos personatges del drama.

La nit d'helver

La nit d’helver

El director txec Pavel Bsonek ha reunit l’actor Sergi Torrecilla i l’actriu Alba Florejachs per representar La nit de Helver —en aquest cas amb h aspirada— i s’ha desmarcat, en certa manera, de la intenció original de l’autor polonès Ingmar Villquist, pseudònim de Jarosław Świerszcz (Chorzówie, Polònia, 1960), que aparentment la situa durant la Nit dels Vidres Trencats (9 de novembre del 1938) i amb el rerefons de l’ascens militarista i dictatorial del règim nazi.

Pavel Bsonek especula que la Nit dels Vidres Trencats pugui tornar a ser, com diu la cançó, qualsevol nit, i malgrat que l’ambientació, el vestuari i la caracterització encara respirin anys trenta, obre una escletxa perquè sembli també actual.A La nit de Helver, un noi amb les capacitats mentals disminuïdes (Helver) se sent atret per un líder de carrer que li ha facilitat uniforme, gorra, insígnia, botes de soldat, banderola vermella i, sobretot, una sortida que, per a ell, afeccionat a col·leccionar figuretes de soldadets de plom, és com fer realitat el joc virtual de la guerrilla però portat al carrer, amb soldadets de carn i os, amb persones marcades a qui poder insultar i, com passa amb un vell botiguer del barri, enfrontar-s’hi i cremar-li la botiga.

L’altre personatge (Karla) és una dona que li fa de mare, de companya i d’amiga, que l’ha acollit probablement per fer-se perdonar el pes que arrossega d’haver abandonat una filla nascuda amb síndrome de Down, d’un pare a qui ja no ha vist mai més.Dues vides que es troben ofegades en un pis estret de tercer ordre, sota el buc de l’escala, amb una finestra que dóna a l’alçada del carrer i per on se senten encara els crits dels que es manifesten, com ho havia fet Helver seguint la consigna del líder venerat, enmig d’uns aldarulls que fan que Karla se senti empesa a protegir encara més el jove Helver.

L’actor Sergi Torrecillas sap impregnar amb veracitat el perfil del noi amb deficiències mentals, obsessiu amb les seves explicacions, cada vegada més autoritari amb la dona que li fa de mare, esposa i companya, més militaritzat, convertint en joc allò que ell ha après del carrer del seu líder: marcar el pas, fer flexions, anar d’acampada —ni que sigui sota la taula del menjador—, aprendre les posicions de ferms o descans…L’actriu Alba Florejachs —que s’oblidin els espectadors de la seva etiqueta que porta penjada d’actriu còmica— manté una bona part del discurs excitat de Helver amb rèpliques gairebé de monosíl·lab, mirades d’incredulitat, amb silencis i amb preguntes fugaces sobre el que passa a fora que sap que no tindran la resposta que espera. Només quan confessa el seu passat, aconsegueix que Helver escolti atentament el secret amagat en unes fotografies guardades com un tresor en una capsa de records.

Prescindir explícitament de la relació nazi, en aquesta posada en escena de Pavel Bsonek, fa que els espectadors vagin més enllà del que va ser l’inici del nazisme i que, per tant, no es deixin portar per allò que ja s’ha explicat i s’ha recreat tant en el cinema com el teatre i que situïn el drama en un context que els avatars dels temps l’han fet cada vegada més contemporani: la lluita de l’ésser humà, desvalgut, sense sortida, refugiat, atrapat per les grapes del poder i utilitzat al seu servei. En aquesta nit de Helver, fosca i tràgica, no es trenca cap vidre, com en la nit del 1938, però s’esquerda en mil bocins el mirall de la innocència i l’esperança d’un futur millor.