La simpàtica frivolitat de Martí R. Electrique

Les bones persones el fan sentir miserable, i els seus clients són una barreja d’estupidesa i mala sort. Només amb un còctel així es poden aconseguir textos tan explosius com els de Martí R. Electrique a BQTP Tanque parèntesi (Labreu, 2014). Aquest advocat penalista té la fortuna o la desgràcia d’embolicar-se en les situacions més irreverents, que agafen volada gràcies a la mirada cínica de l’autor. També hi ajuda la frenètica vida sexual que porta, per on hi desfilen amics, Nòvios Ideals Formals i ecs! en una corrua de personatges irreverents però sensacionals.

L’obra és una extensió dels textos del blog Busca qui t’ha pegat, en què Electrique buida el pap i exposa tot allò que li passa pel cap. D’aquest racó virtual se’n va derivar, el 2009, un llibre homònim amb tastets autobiogràfics. Ara, l’autor torna a obrir parèntesis amb un nou recull d’aquestes píndoles narratives, que no superen les tres pàgines d’extensió i a través de les quals relata, sense manies, la seva quotidianitat. Des de les confessions criminals a comissaria fins a les converses postcoitals, les experiències de l’escriptor passen pel sedàs narratiu sense que es perdi el sarcasme en cap moment. També carrega contra els polítics corruptes, aquells que discriminen el valencià i els buròcrates incompetents, que evidencien la pèssima involució del país.

Però lluny de caure en les lamentacions i els victimismes, Electrique taca cada fragment d’una frivolitat simpàtica, fins al punt que el desordre social relatat arrenca múltiples somriures. Així, el llibre regala instants terriblement lúcids i diàlegs hilarants, com la declaració d’un delinqüent convençut que tot el que fa és legal o el debat del jurat del Premi Cervantes abans d’escollir el guardonat. Un gos entranyable i una iaia aficionada als cementiris completen el quadre d’un recull de cròniques que esquitxa de veritat i perspicàcia un escenari rabiosament actual.