‘La sal’: una obra que es resisteix a oblidar el passat

18.02.2016

Si espolseu sal sobre una ferida oberta, la nafra, més que curar-se, s’encetarà encara més de dolor. Per això, aquesta obra d’Eva Hibernia (Logronyo, 1973) s’enceta també progressivament de dolor a manera que va espargint la pols del passat sobre els personatges que viuen com fantasmes en pena, víctimes de la guerra dels Balcans de finals del segle passat.

Salma_alambrada

‘La sal’, d’Eva Hibernia | Foto: Carles Roig

Han transcorregut més de vint anys des del setge de Sarajevo, però l’obra se situa encara una mica més endavant, quan n’han passat trenta, i reflecteix una família trencada —mare musulmana violada, pare serbi membre dels guerrillers txèknics i el fill de la violació adoptat per una família de Dinamarca— per les conseqüències del drama contemporani que va despertar tot Europa del son del benestar.

L’estructura de l’obra se serveix del recurs de les escenes fragmentades com un trencaclosques que a poc a poc es va reconstruint, en un flaixbac que va del moment més proper, quan Salma, la mare musulmana violada, s’ha establert a Itàlia on va emigrar de refugiada, i salta enrere per recordar les seqüències que van trencar la vida que semblava que havia de ser inalterable fins a l’esclat de la guerra.

La posada en escena és austera, aparentment, sobre un llenç blanc —recordo un muntatge de la desapareguda Anna Lizaran al Teatre Lliure de Gràcia, dirigit per Carme Portacelli, El parc, de Botho Strauss, sobre un tou de sal de debò i els intèrprets a peu nu— perquè hi ha un treball de fons de so, d’audiovisual i d’il·luminació que és gairebé tan protagonista com el dels mateixos intèrprets o la simbologia que tanca l’obra en una imatge en penombra que sembla una reproducció de L’Ángelus, de Millet.

Una imatge de la representació  |  Foto: Rubén Ibarreta

Una imatge de la representació | Foto: Rubén Ibarreta

L’actriu francesa Isabelle Bres, que fa dues temporades va interpretar el paper de la infermera-recepcionista de la comèdia Toc, toc, al Teatre Borràs, fa aquí el paper de la mare Salma, un paper que en algunes representacions anteriors, quan Eva Hibernia va estrenar en circuits no estables La sal, havia interpretat l’actriu Montse Alcoverro.

La sal és una obra sobre la memòria més immediata d’una Europa que tendeix a tancar els ulls quan esclata un conflicte i que enllaça amb la memòria de fets que, per ser encara massa pròxims en el temps, semblen una ficció. I dins de la programació del nou Teatre Eòlia, La sal connecta amb la reestrena que dins la primera quinzena de març tornarà a posar en escena La maternitat d’Elna, de Pablo Ley, amb Rosa Galindo, la història d’un altre testimoni que es resisteix a oblidar el passat i que continua encetant-se de dolor quan s’hi espargeix una mica de sal.

«La sal», d’Eva Hibernia. Intèrprets: Isabelle Bres, Ferran Lahoz, Joan Sureda. Escenografia: Llorenç Corbella. Disseny llums: Natàlia Ramos. Espai visual: Carles Roig i La retrateria. Espai sonor: Estudi Bàrbara Granados. Vestuari: Paula Barthes. Tècnic: Lluís Serra. Ajudanta direcció: María Aragó. Direcció: Cristina Lüngstenmann. Producció: Montse Alcoverro, Karel Mena, Cristina Lüngstenmann i Projecte Vaca. Teatre Eòlia, Barcelona, 20 febrer 2016.