La poètica de l’endrapasomnis

15.01.2015

L’adaptació que Jordi Palet ha fet d’aquest conte de Michael Ende per a la companyia de Teatre al Detall té l’encert de fer una relectura de l’original per acabar elaborant un guió propi, molt poètic, molt teatral, amb tocs de gènere fantàstic, amb afegits d’humor, sense desvirtuar la intenció de l’autor i mantenint els personatges principals en un joc de teatre dins el teatre: el rei i la reina, pares desesperats perquè la seva filla Dormissona no hi ha manera que agafi el son i, esclar, el follet o geni que dóna raó al títol: l’Endrapasomnis.

L'endrapasomnis, de Teatre al Detall

L’endrapasomnis, de Teatre al Detall es pot veure al saT fins a finals de gener

 

Des del primer moment, els dos personatges narradors fugen del que seria l’estaticisme de la presentació del conte i es converteixen ja en dos personatges més: el Son i l’Insomni, la cara i la creu de qui dorm com un soc i de qui no pot agafar mai el son. Entremig, els malsons fan de les seves. I dels malsons es passa al gruix del conte d’Ende, no pas explicat, repeteixo, sinó representat amb varietat de recursos, des de la multiplicació de personatges fins a la mobilitat de diversos elements, centrats en una escenografia d’un gran llit tancat en paral·lel, desmuntable en dos, capaç de convertir-se en un veler o en un saló del tron de recepció reial. En aquest espectacle, qualsevol petit objecte de l’atrezzo té la seva justificació: pantalles de llum que fan de corona, de far, de punt d’il·luminació o coixins, llençols i edredons que es poden transformar en capes reials, mantells de savis i impostors, o vestimentes dels diversos personatges. Una maleta de viatge, una nevada fantasiosa amb vol de plomes, una nit al ras del desert nevat i l’aparició de l’Endrapasomnis, un titella “unicap” il·luminat que, com que només es pot alimentar dels malsons dels altres, es presenta com el remei més eficaç que busca per tot el món el rei del conte per resoldre la mala jeia de la princesa Dormissona, un altre dels titelles del muntatge que es deuen a la mà artesana de l’actriu Txell Botey.

Per posar en escena L’Endrapasomnis, la companyia s’ha reunit d’uns col·laboradors sense gaires precedents en un espectacle familiar, des de la dramatúrgia a la direcció i l’equip tècnic. L’ambició de la proposta acaba proporcionant un resultat brillant, de caràcter excepcional dins de la creació més recent d’espectacles de teatre familiar, que conjuga tots els ingredients: coreografia, vestuari, escenografia, il·luminació, un text molt atractiu —d’una gran nitidesa i sense renunciar a un cert nivell— i música en directe, amb l’aportació original de la banda sonora del grup La Tresca i la Verdesca —especialitzat des de fa anys en espectacles musicals per a públic primerenc— amb tres músics en escena —hi ha també una versió enregistrada— que inevitablement es fusionen també amb la dramatúrgia i formen part de la interpretació. No només acompanyen sinó que basteixen una atmosfera musical imprescindible que arrodoneix la poètica de tot l’espectacle. La proposta coincideix amb el vintè aniversari aquest 2015 de la mort de Michael Ende (Garmisch-Partenkirchen, Baviera, 1929 – Stuttgart, 1995).

Per això, coincideix també que l’Editorial Joventut ha editat el mateix conte en un àlbum que recupera no només el text de l’autor de La història interminable i Momo sinó també les il·lustracions originals de la primera edició del 1978, amb les làmines de la dibuixant Annegert Fuchshuber (Magdeburg, 1940 – Augsburg, 1998), en una versió catalana actual de Jordi Jané. Una mirada i una relectura de l’àlbum constata que, per adaptar literatura al teatre, no sempre cal reproduir fidelment allò que l’autor ha deixat escrit sinó interpretar-ho i dotar-ho de la sensibilitat i les sensacions de les arts escèniques amb personalitat pròpia.