La pervivència del clàssic més popular

El ballet decimonònic ha arribat a Terrassa amb totes les virtuts intactes, servit per la companyia Ballet del Teatre Bolxoi de Bielorússia -un dels tres únics Bolxoi que existeixen. Ballarins principals i secundaris han executat el ballet amb perfecció impecable.

Vet aquí una vegada un príncep blau, el noble Sígfrid, una princesa, la bellíssima Odette, i un bruixot, el malèfic Von Rothbart. Sígfrid fa 21 anys; la reina li ordena que triï una noia per casar-se d’entre les que assistiran al ball de celebració l’endemà. Empès pel Bufó, surt de caça per desencaboriar-se; s’enamora d’Odette, que el bruixot Von Rothbart ha convertit en Reina dels Cignes (el cigne blanc). Ella li explica que només si un home fidel s’hi casa es desfarà el malefici. Sígfrid la convida al ball. L’endemà arriben a palau dues figures misterioses; Von Rothbart disfressat d’alt dignatari i la seva filla, la bella Odile (el cigne negre). Sígfrid creu que Odile és Odette i la demana en matrimoni: un gran tro deixa el saló de ball a les fosques. Sígfrid s’adona de l’engany; just aleshores veu que Odette fuig desesperada. Sígfrid la va a trobar al llac i li declara amor etern. Vencedor en un cos a cos amb Von Rothbart, aconsegueix el preuat guardó: la bella Odette. La unió eterna entre els amants és coronada amb l’arribada de l’alba. Tot plegat; dues hores i tres quarts de trifulgues de prínceps i princeses que el públic s’empassa com bresques…

El llac dels cignes, amb música de Txaikovski, es va estrenar al Teatre Bolxoi de Moscou el 1877. Des de la nova versió coreogràfica que van concebre Petipa i Ivanov el 1895, ha estat obra de repertori de totes les grans companyies de ballet fins avui. La partitura sublim d’un dels compositors russos més populars de tots els temps, la història del cigne blanc i el cigne negre amb molts elements del màgic meravellós del folklore europeu, i una concepció coreogràfica que conjumina calculades simetries del cos de ballarins amb solos i passos a dos d’extrema sensibilitat expliquen que aquesta obra continuï sent la més representada arreu.

El ballet decimonònic ha arribat a Terrassa amb totes les virtuts intactes, servit per la companyia Ballet del Teatre Bolxoi de Bielorússia -un dels tres únics Bolxoi que existeixen. Ballarins principals i secundaris han executat el ballet amb perfecció impecable, amb capacitat per recrear les tessitures de les diverses danses (la dels petits cignes, l’hongaresa i l’espanyola) sense caure en cap moment en la mera exhibició de virtuosisme tècnic. L’espectacle es desenrotlla d’acord amb tots els dictats canònics: escenografia de conte de fades, il·luminació precisa que accentua la màgia de trama i personatges, vestuari colorista que juga amb el contrast entre el llampant i la sobrietat, i execució dins del més pur academicisme. El més destacable? Tal vegada l’extrema delicadesa de la primera ballarina.

Com era previsible, El llac dels cignes del Bolxoi ha captivat la totalitat d’un públic que abraçava des dels més petits de la família fins als d’edat més avançada. Tot eren pupil·les extasiades davant d’una companyia que ha aconseguit transportar-nos al territori del meravellós. El prestigi internacional de la companyia, sense cap mena de dubte, és ben merescut. Genuflexió.

El Llac dels Cignes. Ballet en tres actes. Música: P.I. Txaikovski. Llibret: Vladimir Begichev, Vasily Geltser Coreografia: Marius Petipa, Lev Ivanov, Aleksandr Gorskiy. Centre Cultural Terrassa. 25 de noviembre de 2012

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació