La lucidesa dins d’una gàbia

El principi de la bogeria, segons Albert Einstein, és fer el mateix una vegada rere l’altra i esperar resultats diferents. Quin és, però, el principi de la lucidesa? Des d’un món opac on l’una i l’altra es confonen, Sarah Kane se submergeix en les profunditats de la ment per trobar resposta a allò que l’enfonsa i l’ofega. Ho fa a través del monòleg Psicosi de les 4:48, interpretat per Anna Alarcón, que diumenge es va representar al festival Temporada Alta i que, en 60 minuts, va confrontar els tabús sobre les malalties mentals i la follia.

Una dona, una cadira. L’escenografia de l’obra és austera, perquè no calen grans embolcalls per capbussar-se en el laberint de la psique humana. Alarcón interpreta una dona ferida per la depressió, que ha tocat fons i se sotmet a la mort. La lucidesa de la protagonista està tancada dins d’una gàbia, que només s’obre durant un breu període de temps, quan els efectes dels medicaments es difuminen. Emmanillada per un dol patològic, la dona es deixa anar a través d’un monòleg punyent i colpidor, que delata la seva rendició davant una vida d’incomprensió i d’incomunicació.

Guiada per Moisès Maicas, Alarcón ofereix una interpretació sublim i extremadament equilibrada, que en cap moment perd intensitat. L’actriu encarna, amb precisió i sense sobreactuar, els vaivens de la protagonista, que salta de la ràbia a la por i de la por a la desesperació. Tota aquesta foscor emocional es fa palesa amb paraules i amb el cos, a través del qual la intèrpret expressa de forma impecable el dolor que emana del text de Kane i que la condueix, inexorablement, cap al suïcidi.

Els pensaments de la dona s’alternen amb les converses entre ella i el seu psiquiatra. Aquests diàlegs, vestits d’una distància glacial entre el metge i la pacient, denoten la incapacitat de comprendre allò que defuig la sensatesa. “No és culpa teva”, li diu el doctor, alhora que li subministra més fàrmacs i l’omple de promeses que no arribaran mai. És així com Kane plasma les esquerdes que, malgrat la proximitat física, s’han obert entre l’un i l’altra i els impedeixen trobar un punt de trobada on la comunicació sigui real. Perquè mentre ell creu ajudar-la amb medicaments, ella només crida per dins que necessita sentir-se estimada.

Psicosi de les 4:48 va guanyar el maig passat el premi BBVA de Teatre 2016, a través del qual va aconseguir una gira valorada en 20.000 euros a diverses sales de Catalunya i al festival Temporada Alta.