La febrada eròtica del rei Salomó

13.05.2013

Fragmenta, l’editorial que fa “llibres no religiosos sobre religió”,  acaba de publicar Càntic dels càntics de Salomó, amb edició i traducció de Narcís Comadira i Joan Ferrer. El poeta i l’estudiós ens regalen una nova versió catalana d’un dels poemes eròtics més cèlebres de la literatura universal i ens el llegeixen, des de cantons diferents i amb accents diferents. Avui dilluns es presenta a la Sala Beckett (C/Alegre de Dalt, 55, 21.30h) amb un espectacle dirigit per Albert Pijuan. Més info aquí.

 

Nacís Comadira i Joan Ferrer han traduït 'El càntic dels càntics' (Fragmenta)

 

Tinc un vell somni de lector, que és el de treure la Bíblia de la Bíblia. A la frase anterior, la primera “Bíblia” és el corprenedor monument literari que comença amb la Creació i acaba amb la Fi del Món, i la segona “Bíblia” és un volum impossible de llegir amb comoditat: feixuc, amb paper que sembla de fumar, amb lletra diminuta i en doble columna; un volum amb un cert look de missal o catecisme i amb poca vocació de convidar a la lectura diguem-ne laica.  L’operació somniada requereix publicació separada dels diferents llibres bíblics, actualitzacions (si convé) de presentació textual o de traducció, i voluntat de fer un producte modern, tant pel que fa al llibre com a objecte com pel que fa a l’aparat de textos introductoris o interpretatius que acompanyin l’original.  Fragmenta Editorial ja havia fet alguna cosa en aquesta línia, i ara continua amb aquest esplèndid Càntic dels càntics de Salomó de Comadira i Ferrer. En el meu somni de lector, la Bíblia segueix sortint de la Bíblia i ens van arribant (a càrrec d’aquesta casa editora o d’altres, perquè Proa també ha fet aportacions molt valuoses) volums titulats Gènesi, Èxode, Isaïes, Cohèlet o, posem per cas, un Rut, Ester i Judit.

El llibre que ens arriba és una traducció a quatre mans, feta entre dos enamorats del Càntic que s’han repartit els papers i que no se n’amaguen. Joan Ferrer és doctor en filologia semítica i professor de Sagrada Escriptura: queda clar què aporta. Narcís Comadira és un gran poeta que admet que només té nocions mínimes d’hebreu: també queda clar què aporta. Però si en la traducció poètica la feina d’un i de l’altre es fonen en un resultat conjunt, en la lectura del Càntic tots dos mantenen la seva veu personal. El text de Comadira que fa de pòrtic representa, per entendre’ns, la visió pagana. És taxatiu quan parla de les lectures místiques i al·legòriques que s’han fet de poema: “Però això són lectures. El text és el text i Déu no hi és”. Allò que fa que el Càntic sigui gran literatura és “la febrada eròtica”, diu Comadira, i si les lectures espirituals són possibles, ho són a partir de la realitat innegable d’aquesta febrada. Joan Ferrer, en la introducció i en l’assaig de lectura inclòs com a epíleg, es mostra més deutor de la tradició que ha llegit el text en clau religiosa. Ferrer no nega la carnalitat del diàleg entre l’home i la dona que parlen al poema, sinó que la destaca, i no cau en cap d’aquelles interpretacions al·legòriques, que avui ens resulten tan postisses, que feien que el Noi fos Déu i la Noia fos l’ànima, o el poble jueu, o l’Església. Això sí: per a Ferrer el poema canta l’amor humà com a manifestació suprema de l’amor diví: “En l’amor de la parella és possible descobrir-hi el projecte original de Déu per a la humanitat”. Les lectures de Comadira i Ferrer no són tant lectures contraposades com lectures que tenen centres de gravetat diferents però que miren, totes dues, de construir ponts cap a l’altra. Aquest diàleg és un dels atractius del producte refinat que publica Fragmenta.

Però el valor primordial del llibre és, naturalment, el nou text que ens ofereixen d’aquest “càntic sense rival” que la tradició, amb poca versemblança, atribueix al rei Salomó. Comadira explica el seu vell desig d’escriure’s el Càntic, de fer-se’l seu. I això és el que ens arriba: un dels poemes més llegits i admirats de la literatura univeral, tal com se l’ha escrit, per a goig del lector català del s.XXI, un dels nostres primers poetes. Una nova llengua poètica, i una solució diferent al gran problema del Càntic: l’assignació dels diferents passatges al Noi, a la Noia o al Cor. No se m’ocorre cap valoració millor que deixar-ne escrit aquí un fragment. Trio un d’aquells passatges en què a la pulsió eròtica, per fer-se paraula poètica, no sembla quedar-li altre remei que revestir-se dels ropatges d’una imatgeria d’arrel irracional que s’avança en molts de segles als simbolistes: en aquest cas, el desig que se’n du el poeta “com en un carro de guerra”. Primer, llegim la versió de la Bíblia Catalana Interconfessional:

He davallat al jardí de les nogueres
per veure florir la vall,
per veure si broten els ceps,
si els magraners ja despunten.
Fora de mi per la joia,
m’has embriagat amb la teva dolçor,
filla de noble nissaga!

Llegim ara els versos de Ferrer i Comadira:

Baixo a l’hort de les nogueres
per veure l’herbei del uadi,
veure si ha brotat la vinya,
si han florit els magraners.
Oblidat de mi mateix,
ara el desig se m’endú
com en un carro de guerra.

Hi ha alguna divergència en la interpretació literal, òbviament, però hi ha alguna altra cosa, no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. El llibre es presenta aquest dilluns, 13 de maig, a les 21:30h en un espectacle teatral/musical a la Sala Beckett /Obrador Internacional de Dramatúrgia (Alegre de Dalt, 55, Barcelona). L’entrada és de 5 € i es descomptarà de la compra d’un llibre de Fragmenta.

    Reserves: reserves@salabeckett.cat. El preu de l’entrada es descomptarà íntegrament de la compra de qualsevol dels llibres que hi haurà a l’entrada de la Sala Beckett, inclòs el que es presenta. Promoció només vàlida en aquesta ocasió.

    L’obra, dirigida per Albert Pijuan, i produïda per Fragmenta Editorial, té aquesta fitxa tècnica.

    Intèrprets: Roser Bundó, Eva Ortega i Carla Rovira

    Músics: Cisco Cruz i Núria Maynou

    Ponents: Narcís Comadira i Joan Ferrer

    Posada en escena: Albert Pijuan

    Durada: 50 minuts.