La delícia de l’horror

16.06.2017

Deliciosa. Una novel·la deliciosa. O millor dit, una novel·la que relata deliciosament un horror, perquè el que narra l’escriptor, poeta i fotògraf Xulio Ricardo Trigo a L’objectiu del crim (Ediciones B) no es pot definir de cap altra manera. El drama de la post guerra i com el passat acaba tornant a aparèixer, i a fer mal, quan l’horror ja només forma part de la memòria i viu amagat a l’últim racó del subconscient. Malgrat mai s’hagi oblidat.

Lector anònim. L’única figura realment important del panorama literari, català i universal. | © X.R.Trigo

L’objectiu del crim és una història escrita de manera poètica, en contraposició a la narració dura d’uns fets que fan esgarrifar. A través d’una encertada combinació de capítols alterns repartint l’acció entre Ucraïna, on l’Erika, la protagonista, no és més que una nena aferrada a una càmera de fotos presonera en una fàbrica soviètica en acabar la Segona Guerra Mundial, i Barcelona, on ja és una dona adulta que investiga dos assassinats, Trigo condueix la trama al ritme d’un personatge ferm i potent que sorprèn la societat barcelonesa en ple franquisme.

La devoció de l’Erika per la fotografia, el nexe d’unió amb el pare desaparegut, l’amor a una càmera de fotos, el llegat patern, la recerca de la imatge que aturi el temps i l’obsessió per la marca d’un objectiu són alguns dels elements que apareixen en una novel·la delicada, complexa des del punt de vista de la gestió dels records i de com influeixen les vivències a curta edat en la formació de l’adult, però molt intensa quant a la pròpia concepció dels personatges.

I és que la investigació de l’Erika, policia alemanya acompanyada per uns secundaris de luxe en la seva aventura catalana, comença amb un parell de noies teutones de bona família mortes a Barcelona. La policia germànica mou fils i envia l’Erika a seguir el cas mentre ella es mou per la ciutat barrejant records d’infantessa i vinculant la seva relació amb l’art fotogràfic com la connexió que la uneix amb el pare, la mare i la germana. Amb un passat traumàtic i molt llunyà que s’entesta a oblidar però que és incapaç de superar.

Una obra molt recomanable que l’autor emmarca dins d’un projecte de gran envergadura al voltant de la fotografia, la seva gran passió, que promet continuar oferint nous llibres amb aquest llenguatge elegant i acurat en una mostra més que la literatura de gènere en català s’ha compromès a apujar el nivell de manera desacomplexada, apostant per la qualitat literària.