La Bohème, un cant a la fragilitat de l’amor

5.03.2012

 

L’amor és fràgil, però també bell. I aquesta fragilitat (i bellesa) es pot fer extensa a molts àmbits. L’òpera de Puccini es serveix d’aquesta premissa per explicar la vida d’un grup d’artistes joves que malviuen en el París del segle XIX. És hivern, fa fred i les dificultats econòmiques enterboleixen el cap dels protagonistes. Però l’amor i la vida bohèmia endolceixen el camí. Seduccions de tota mena, vespres a la taberna i cançons d’amor a cau d’orella. L’òpera esdevé un retall de vida. Un torrent de música que serveix en safata passions amoroses, dolors punyents i drama. El lirisme de Puccini amaneix amb melodies delicades i diàlegs humorístics una òpera produïda pel Teatro Real de Madrid i amb direcció musical de Víctor Pablo Pérez.  Les escenes amoroses entre Rodolfo-interpretat per Teodor Ilincai- i Mimì- interpretada per la soprano italiana Maria Luigia Borsi- són un dels grans alicients d’aquesta comèdia lírica en quatre actes. Destaquen especialment les veus de Eliana Bayón, en el paper de Musetta-cantant i dona llibertina amb molts amants- Borja Quiza- baríton que interpreta a Marcello, el pintor amant de Musetta- i Maria Luigia Borsi, soprano que fa una bona interpretació del paper de la cosidora Mimì. D’altra banda, Teodor Ilincai comença bé en el primer acte però agafa més força i embranzida a partir del segon acte, on defensa millor el seu paper. La bellesa de la música de Giacomo Puccini, que és festiva, somniadora, amb un punt d’innocència –amb la intervenció d’una arpa- combinada amb una escenografia molt cuidada i un vestuari acolorit fa que el muntatge de Teatro Real sigui impecable. El punt fort és la bellesa de la música i la gran qualitat vocal dels intèrprets. És un espectacle efectista a nivell escènic, amb un funàmbul, malabaristes, titellaires i molts actors i músics implicats, però també a nivell musical: es passa de la dolçor de l’amor als cants de dolor de la pèrdua, la misèria o el desengany.

Hi participen l’Orquestra Simfònica I Cor del Gran Teatre del Liceu i el Cor Savina del Conservatori de Cervera. La fragilitat feta música, passió i una bona oportunitat per degustar àries emocionants com les “Mi chiamano Mimì” on la cosidora pobra diu que no té res més que el seu cor, per oferir a l’amant o “Che gelida manina”, l’escena d’enamorament a les fosques entre Rodolfo i Mimì en el primer acte. Eliana Bayón broda l’ària “Quando me’n vo’ soletta per la via” cançó que serveix per engelosir el seu amant Marcello, al tercer acte. Un retrat per vessar alguna llàgrima, somriure i gaudir del paisatge musical.