La biografia de Miguel de Molina, ‘Ojos verdes’, a La Seca

18.12.2012

Agafant com a fil conductor la biografia de Miguel Frías Molina (1908-1993), conegut artísticament com a Miguel de Molina, el muntatge creat, dirigit i també protagonitzat per Marc Vilavella en el paper del cantant malagueny, fa un recorregut per la història d’Espanya des de principis del segle XX, passant per la República, fins a la Guerra Civil i l’exili.

 

Amb el fil musical de fons, l’espectacle reivindica la copla, no com un art del franquisme —que sí que se la va apropiar— sinó com un referent musical anterior i viu durant l’època de la República Espanyola. Però és també una denúncia contra la Dictadura franquista i una de les seves repressions, la persecució de l’homosexualitat com a crim gairebé polític.

Dit així, podria semblar que ‘Ojos verdes’ és una obra de text i enfocat des de la transcendència. Res més lluny d’això. L’espectacle, bàsicament musical, inclou un repertori de peces mítiques com ‘Ay, Carmela!’ —que porta a la memòria l’obra de Sanchis Sinisterra—, ‘Suspiros de España’, ‘La bien pagá’ o la mateixa ‘Ojos verdes’, entre una quinzena de cançons, amb tres músics en directe i diferents personatges que van envoltar Miguel de Molina en les seves diverses etapes, des de la infància fins a la plenitud artística i la persecució.

‘Ojos verdes’ recorre a la transcendència a través de l’emoció i el sentiment, una emoció i un sentiment que van pujant de to fins que arriba al seu moment àlgid —amb els fets de l’inici de la Guerra Civil i la mort, entre altres, de García Lorca— i que torna a baixar, ara cap als inferns de la repressió, caricaturitzats amb uns titelles com a metàfora de la gran i cruel titellada que va ser el franquisme.

Marc Vilavella va fer el 2007 aquest espectacle com a final de carrera. I el professorat que el va haver de jutjar no ho sé, però el públic li va concedir matrícula d’honor, entre altres coses perquè l’aleshores jove actor es va posar a la pell del personatge —físicament hi té una retirada— i va arribar al cor dels espectadors, tant al dels més grans —que reviuen una època que els va ser esmicolada— com al dels més joves que descobreixen una part del seu passat que per a la gran majoria també els ha estat amagat.

Al voltant de Marc Vilavella, la resta d’intèrprets caricaturitza els personatges de l’època amb moments teatrals plens d’efectisme que, en la seva estrena, van estar en mans de joves actrius i un actor que havien trepitjat ja altres escenaris amb Dagoll Dagom, Comediants o el Teatre Nacional de Catalunya, i que en un espectacle de cambra com ‘Ojos verdes’ i en un espai reduït com aleshores com el de l’antic Brossa els exigia passar la prova del contacte pell a pell amb els espectadors.

La reposició actual al nou espai de La Seca es produeix després d’una gira que els va portar per diferents ciutats de Catalunya i es va presentar oficialment a la Sala Triángulo de Madrid el juliol de 2010. L’espectacle va obtenir dos premis a l’edició del mateix any dels Premios de Teatro Musical en les categories de Millor Actor de Musical per a Marc Vilavella i Millor Actor de Repartiment per a Albert Mora, a més d’altres tres nominacions com a Millor Musical, Millor Director Musical per a Marc Sambola i Millor Director d’Escena per a Marc Vilavella. També va aconseguir dues nominacions als Premis Butaca 2008 (Millor Actor de Musical i Millor Musical). El setembre del 2011, l’espectacle es va tornar a programar un mes a Madrid al Teatro Fernando Fernán Gómez amb les localitats exhaurides tres setmanes abans d’acabar les funcions.

Ara, revisat, torna al seu lloc d’origen, i amb un nou repartiment en el qual només s’hi mantenen Gracia Fernández i Marc Vilavella. La interpretació, en conjunt —reforçada pel rodatge de cinc anys— és suggerent i rigorosa, dos elements que fan que el resultat sigui excel·lent, llargament aplaudit i empeltat d’una emoció continguda per la passejada feta en una hora i mitja a un espai de la memòria històrica.

«Ojos verdes», de Marc Vilavella. Intèrprets: Marc Vilavella, Gracia Fernández, Nacho Melús i Anaïs López. Piano: Gerard Alonso. Guitarra i oboé: Marc Sambola. Viola: Laia Martí / Joana Fugaroles. Equip estrena 2007: Coreografia de Roberto Miguel. Escenografia i vestuari de Mercè Salom. Il·luminació de Toni Font. Coreografia flamenc de Marta Allué. Tècnica titelles de David Beltran. Direcció musical de Marc Sambola. Direcció escènica de Marc Vilavella. Producció de Lazzigags i La Barni. Barcelona, Brossa Espai Escènic, 30 setembre 2007. Reposició: La Seca Espai Brossa, Barcelona, 13 desembre 2012.