Kenzaburo Ôe per fi en català

1.11.2012

El millor hereu que ha tingut Dostoievski”. Henry Miller va definir l’obra literària de Kenzaburô Ôe amb aquest gran elogi. Els lectors podran secundar l’opinió de Miller, o proposar un candidat alternatiu. De totes maneres, si bé una afirmació tan categòrica sempre és discutible, en aquest cas no és gens exagerada. Dostoievski i Ôe comparteixen una virtut singular. Saben combinar dues esferes molt properes en la vida—les angoixes existencials i les sensacions més primitives—, i massa sovint allunyades en la literatura. Els seus personatges són profunds alhora que nerviosos. Dialèctics al mateix temps que catatímics. Diletants en els seus plantejaments i irracionals en les seves accions.

 

Kenzaburo Ôe

 

Fins ara, els lectors catalans no podíem llegir cap novel·la d’Ôe en la nostra llengua. La publicació d’Una qüestió personal, excel·lentment traduïda per Albert Nolla, comença a corregir aquesta anomalia. Josep Cots, editor d’ Edicions 1984, destaca “l’honestedat implacable” que impregna l’obra mestra. La descripció d’una realitat crua, descarnada, mitjançant un llenguatge concís i directe.

Ôe dibuixa el retrat d’un home poc sociable, de caire intel·lectual, no gaire avesat als compromisos, que intenta superar el tràngol de la seva existència preparant un viatge per terres africanes. Quan aquest home (Bird) coneix la deformitat del seu nadó, qüestiona tot el seu univers: “ha de renunciar a tots els seus somnis per responsabilitzar-se de la vida prescindible del seu fill vegetal?” “És lícit deixar escapar una vida privada de mobilitat?”

Podríem sospitar, seguint l’estela que ens proposa Miller, que Bird encarna la mateixa qüestió plantejada abans per Raskólnikov: en situacions extremes, ¿la finalitat d’un acte justifica els seus mitjans?” La resposta no és senzilla. Encara que la pregunta pugui ser la mateixa, no ho és el dilema.

Raskólnikov gaudeix d’una idea omnicomprensiva de la realitat. Està convençut que l’espècie humana es divideix entre els homes ordinaris i els homes extraordinaris. En conseqüència, incideix directament en la realitat. S’arma de valor, agafa una destral, i mata dues velles usureres. Així demostrarà que ell pertany a la categoria superior. Contràriament, Bird es vençut per la fatalitat. No volia tenir fills, i en té un amb dos caps. En lloc d’atacar els esdeveniments, prefereix realitzar maniobres d’escapisme. Ignorar la importància dels seus actes. Finalment,  pren consciència que ha de prendre una decisió. Escanyar la criatura amb les seves pròpies mans, o procurar-li una vida tan decent com sigui possible. És una qüestió personal, intransferible, no traspassable a cap teoria o creença profunda.

“En la majoria de qüestions personals, pots anar-te endinsant en una cova i avançar fins que trobes una veritat que no t’afecta a tu sinó a tothom. I així, encara que pateixis, trobes una compensació al patiment. És com Tom Sawyer, que s’ho va passar molt malament dins aquella cova però al final en va sortir amb una bossa d’or a la mà. La meva qüestió personal només consisteix a anar cavant un forat de desesperació que no porta enlloc, que no té res a veure amb el món dels humans. I, per més que suï i pateixi en aquest forat fosc, de la meva experiència no en sortirà res que tingui significat per a ningú. Només cavo un forat estèril, vergonyós i indecent. El meu Tom Sawyer és al fons d’una cova molt fonda, i pot ser que al final s’hi torni boig”.

Enmig d’aquest pantà, Bird trobarà en Deltxev, Himiko i Kikuhiko les seves estrelles polars. Són els únics personatges batejats per Ôe més enllà del protagonista. Els únics a qui confereix certa humanitat. Simbolitzen el compromís, la recerca dels somnis, i la vergonya que suposa qualsevol traïció, respectivament. Dialogant amb aquesta tríada, Bird/Ôe ens ofereix una reflexió esplèndida sobre la llibertat, la responsabilitat, la valentia i els sacrificis.