[VIDEO] Jordi Cervera. Musicar la desgràcia

Jordi Cervera ha presentat a la Llibreria La Impossible La música dels camaleons, una novel·la policíaca amb un agent dels Mossos d’Esquadra com a protagonista. No es tracta d’un policia ras, sinó del millor franctirador dels GEI, el cos d’elit dels Mossos.

Jordi Cervera ha presentat a la Llibreria La Impossible La música dels camaleons, una novel·la policíaca amb un agent dels Mossos d’Esquadra com a protagonista. No es tracta d’un policia ras, sinó del millor franctirador dels GEI, el cos d’elit dels Mossos. Noemí Roset ha fet la realització del vídeo i Marc Moreno ha llegit la novel·la.

Poques vegades m’he trobat un títol tan ben triat com és el cas de la nova novel·la de Jordi Cervera, La música dels camaleons (Bromera 2015). I és que, sota l’aparença d’una trama policial, l’escriptor reusenc ens amaga una història de personatges camaleònics que mai es presenten tal i com són en realitat, mentre van mutant de personalitat al ritme d’una inesgotable discografia que, capítol a capítol, ens permet assistir a unes transformacions que faran emergir la verdadera psicologia dels personatges.

La música dels camaleons és una novel·la policial, gairebé procedimental en el pas a pas de la investigació d’un mosso d’esquadra membre del GEI, un grup policial d’elit, que ha de resoldre un complicat cas que afecta directament a la seva família. Es tracta d’una immersió en la manera d’actuar, d’entrenar i d’afrontar la feina dels membres d’aquest cos especial dels Mossos d’Esquadra a través de les actuacions, oficials i extraoficials, d’un personatge que viu a meitat de camí del que havia estat i del que és. Però aquesta és la segona part de la novel·la.

Perquè la primera part de La música dels camaleons és un relat molt diferent. Les primeres pàgines de la novel·la són les de la història gairebé poètica de l’ensorrament d’una família sencera a partir de la tragèdia de l’assassinat de la mare. Cervera ens explica, amb un esforç titànic a l’hora de capbussar-se en la psicologia d’uns personatges que s’enroquen en ells mateixos i no es deixen veure amb franquesa, els sentiments d’aquesta família destrossada. Personalitats trencades per la fatalitat d’un assassinat mai resolt i que ha desencadenat un grapat de desgràcies col·laterals.

A partir del personatge de la germana del mosso del GEI, una altra personalitat camaleònica que per les circumstàncies viu darrere una careta que amaga qui és realment ella, la trama ens porta a reviure la investigació sense resoldre de l’assassinat de la mare. I ho fa a través d’uns fets actuals que tornen a abocar al penya-segat la família desfeta per la desgràcia que, en aquest cas, no es desintegra un altre cop i aposta per la voluntat de refer-se i tornar a trobar-se.

Jordi Cervera a La Impossible

I així arribem a la segona part de la novel·la, on el mosso d’esquadra, el franctirador del GEI torna a la vida comandant la investigació policial en la seva voluntat de resoldre el cas i refer la família –la que queda–, i trencar els silencis del passat, i la soledat del pare i la germana, i el dolor per la pèrdua dels éssers estimats.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació