Joan Guerrero i ‘La caja de cerillas’ a la Biennal Xavier Miserachs

Fa uns mesos varem parlar en aquestes pàgines de La caja de cerillas, una pel·lícula biogràfica que el fotògraf David Airob havia realitzat sobre la vida de Joan Guerrero, col·lega seu, mestre de fotoperiodistes i persona entranyable. Fins ara s’ha projectat en àmbits privats, sobretot a escoles i centres cívics i filmoteques. Ara és accessible a la xarxa en obert aquí.

Fa unes setmanes varem publicar una entrevista amb el fotògraf Joan Guerrero, que per la seva trajectòria s’ha convertit en un referent del fotoperiodisme català dels darrers anys. Nascut a Tarifa, va arribar a Santa Coloma de Gramanet a començaments dels anys setanta i en va fer la seva ciutat d’adopció. Va començar a col·laborar amb la revista local Grama i a partir d’aquí va treballar pels principals diaris de Barcelona. A poc a poc la seva obra va anar sent coneguda. La publicació de diferents llibres de fotografies va consolidar el seu prestigi. Però són sobretot la seva senzillesa i la forma discreta i generosa d’exercir la professió les que l’han fet especialment apreciat en el món de la fotografia.

David Airob, fotògraf de La Vanguardia, de la que va ser redactor en cap de fotografia, va decidir fer una incursió en el món del videoreportatge i va pensar que treballar sobre la biografia de Guerrero, antic col·lega de feina, podia ser una bona fórmula per donar a conèixer la seva personalitat i alhora iniciar-se en un nou camp d’experimentació.

El resultat és excel·lent en els dos sentits. En primer lloc, el documental, de més de quaranta minuts i filmat en blanc i negre, té tota l’espontaneïtat i frescor que pot esperar-se d’una opera prima. Però a més, està fet amb una gran professionalitat i sembla increïble que l’hagi realitzat pràcticament ell sol filmant i fotografiant alhora. Es nota, en tot moment, la mà d’un fotògraf expert i la gran sintonia que sentia amb la figura del retratat. A part de la llarga entrevista, peça central del reportatge, el film s’acompanya amb uns exteriors carregats d’interès i de bellesa rodats a Santa Coloma i Sòria i amb una banda sonora creada expressament amb música original per en José Bautista, col·laborador habitual d’Airob en les seves produccions audiovisuals.

En segon lloc, el relat de la peripècia vital de Guerrero i totes les seves experiències resulten de gran interès. Les seves reflexions sobre la fotografia, l’ètica del fotògraf, el sentit i els límits del fotoperiodisme són especialment oportunes en un context on la fotografia s’ha generalitzat tant i s’ha fet alhora molt popular, però també molt banal. Com explica el mateix Guerrero amb una imatge molt encertada, “avui tothom té una càmera pròpiament dita o incorporada al telèfon i pot disparar amb gran facilitat nombroses fotografies. Però passa com amb la literatura, tothom sap escriure, però quants són capaços d’escriure una bella poesia, una gran novel·la o un bon article periodístic? Doncs aquells que tenen una veritable vocació, estan realment preparats i coneixen a fons l’ofici”.

Segur que les escoles de fotografia trobaran en aquest documental un instrument pedagògic d’alt voltatge, que pot ser de molta utilitat a les noves generacions d’estudiants. Aquest treball es projectarà el proper dia 10 de juliol a la Filmoteca de Catalunya i probablement també aviat es podrà veure penjat a la xarxa. Mentrestant aquí teniu un breu tràiler de “La Caja de cerillas”, un documental de visió obligada per tots aquells que sentin interès i amor per la fotografia.