Jean Dubuffet a Barcelona

Feia quaranta anys que una galeria privada no dedicava una exposició tan especial com aquesta. Vet aquí una retrospectiva individual sobre l’artista Jean Dubuffet, que arriba per primera vegada a Catalunya de mans de la Galeria Marc Domenech. «Jean Dubuffet. Pintures i dibuixos» finalitza el 12 de maig commemorant el 30è aniversari de la mort del pintor francès.

L’exposició, on hi trobem obres que van des dels anys 1940 fins als 1960, 1970 i 1980, ressegueix tota una línia cronològica i evolutiva de l’obra de l’artista, gràcies a la qual l’espectador pot observar tant la progressió, com els canvis i les variacions de l’estil, tan personal, que caracteritza la pintura de Jean Dubuffet.

L’any 1942 Dubuffet opta per començar una carrera artística i abocar-se professionalment al món de l’art. Els seus interessos es mantenen distants dels d’altres artistes acadèmics; Dubuffet, com un gran nombre de creadors i intel·lectuals parisencs, va decidir buscar la inspiració en temes marginals, fora dels llocs comuns. Més concretament, va mantenir una estreta relació amb les creacions estètiques dels malalts mentals i el desenvolupament de l’Art Brut.

Dubuffet va ser un artista molt polifacètic, sempre disposat a trastocar la visió que formalment es té de la creació artística amb una tècnica i un estil que l’agermana a l’esperit dels mestres Joan Miró i Pablo Picasso. La passió amb què se li manifesta el nen que porta dins, les seves màscares i auto-representacions, la seva limitació amb el color i les seves declaracions de l’art com una forma de follia són altres trets distintius del pintor. “Vull que el meu carrer esdevingui una bogeria, que els paviments, les botigues i els edificis entrin en una dansa embogida, per això deformo i distorsiono els contorns, i els colors…”, deia Dubuffet.

El pintor feia servir tota mena de materials: tinta xina, oli, llapis, retolador, guix, paper, tremp o tècnica mixta, són algunes de les tècniques amb què composa les seves peces, Pintant i expressant els seus sentiments amb qualsevol mitjà que tingués a l’abast, sempre de forma lliure, va entrar de ple en el món del mercat de l’art, on de seguida va trobar marxants que van apostar ràpidament pel seu talent innat.

Cadascuna de les obres amaga un esperit individual, però totes es retroben en un estil comú caracteritzat per una tècnica molt particular i una visualitat molt forta i atractiva. En les seves creacions trobem uns matisos que fan de l’artista un historiador, ja que el seu art es reconeix en grans moviments de la història de l’art.

La Galeria Marc Domenech, situada en el Passatge Mercader, alberga més d’una trentena d’obres provinents de diverses institucions, com la Fondation Dubuffet de París, el Musée de Granet d’Aix en Provence i la Fondation Jean et Suzanne Planque de Lausana.

Dividida en dues plantes, l’exposició és un passeig per les diferents etapes de l’artista i les seves pintures més significatives. Hi trobareu obres com “Opéra Bobèche” o “Société d’outillage“, dues peses germanes que sobresurten perquè il·lustren de manera molt explícita l’esperit, la tècnica, l’estil i la creativitat que tothom reconeix en l’obra del pintor francès.

El pis superior de la galeria mostra un tast del que es troba sota les escales: obres mestres que omplen l’espai amb una genialitat excepcional. En el moment del trànsit ens trobem amb un tapís de tela que penja del sostre i que ens prepara per entrar al pis soterrani. A la part inferior s’obre tot un món de trobades entre les diferents vessants artístiques de Jean Dubuffet. Pintures de tècnica mixta i motius abstractes es confronten amb una figuració retorçuda i desfeta. Destaca tota una paret amb obres de format mitjà pintades en blanc i negre, on es dibuixen formes primitives que ens arrelen a la nostra animalitat. La producció elaborada en els seus darrers anys, més que mantenir un lligam amb la realitat, representen la “incorporeïtat, el ‘no-res’, fantasmes…”. Més de trenta anys dedicats a l’art es projecten en un final apoteòsic i estilísticament admirable.

L’espectador pot passejar per un entramat sostingut amb un relat de cronologia biogràfica i gaudir, alhora, de l’espectacle que suposa una exposició d’aquesta mena. Tot i que l’obra de Jean Dubuffet pugui semblar en alguns moments una invitació ociosa, en realitat amaguen una profunda reflexió al voltant dels problemes existencials, les relacions socials i la nostra condició humana. Un relat on ficció i sentiment es juxtaposen formant composicions estridents i complexes, però d’una gran càrrega visual.