Gual Whitman beu alcohol

14.03.2017

Hi ha jocs de paraules feliços. Dimarts passat en vaig viure un de fecund al festival Alcools de la Sala Beckett. l’Anna Gual i Jaume C. Pons Alorda hi presentaven el recital Gual Withman, un duel de contrastos conjugals en què l’un llegia la traducció de Fulles d’herba (Edicions de 1984, Premi Cavall Verd, setena edició!)i l’altra recitava els seus versos.

Jaume C. Pons Alorda i Anna Gual

Sí, d’un joc de paraules en pot sortir una idea, i també un espectacle. Només entrar a la sala ens van donar un kit de recital amb globus i confetti. “Tots els autors formen un llibre còsmic”, exclamava Pons Alorda citant Borges, abans de començar: “Fliparem gambes tots plegats”.

Whitman encara avui ens parla. La seva poesia és un missatge d’esperança enmig d’un món ple de destrucció, deia Pons Alorda abans de donar pas a la seva dona. Si Pons Alorda és volcànic, exultant (i més quan diu Whitman amb la respiració accelerada), l’Anna Gual té la veu tranquil·la, l’enunciació serena i diàfana. La salmòdia magmàtica del poeta americà contrastava amb el fraseig concís i ben planxat de la Gual, tan allunyada de qualsevol temptació messiànica.

Gual Whitman s’organitza en tres parts, dedicades al cos, la natura i l’escriptura respectivament. “Visc a l’interior d’un cos carcassa, l’única certesa que tinc són aquests cinc parets de carn”, diu Gual. I afegeix: “El meu cos és un mapa”. La vida l’ha portat a viatjar. Va viure una temporada al Marroc, el país on va escriure el poemari L’ésser solar. Tot i ser una poesia discursiva, com la de Whitman, en què sovint la frase se superposa al vers, els versos d’Anna Gual tenen un punt d’elusius. “No em trobaràs perquè estaré al revers de les paraules”, diu la poeta. “Escric com escric perquè sóc animal abans que persona i persona abans que poeta”, vet aquí tota una declaració de principis.

Gual Whitman és un espectacle que podria girar. El mantra whitmanià casa bé amb el fil de veu tènue de l’Anna Gual. I més quan en Pons Alorda va arrossegar el respectable perquè cantés amb els llavis la tonada d’un cant dels esclaus americans. També ens vam distreure inflant globus i estampant-nos confetti els uns als altres mentre en Pons Alorda ens recordava que “la poesia és el màxim coneixement humà”.

 El festival Alcools continua avui dimarts 14 de març a la Sala Beckett amb un recital de Martí Sales i Núria Martínez-Vernís. El festival tancarà el 20 de març amb la presentació dels últims llibres de la col·lecció alabatre de laBreu Edicions, que signen Antònia Vicens, Lluís Calvo i Joan Vigó. No us ho perdeu. Més info aquí.