Gresca, xerinola i rima de la bona

4.06.2012

Dafnis Balduz, Aina Huguet, Alba Carmona, Eudald Ferré, Marta Robles i doctor Soler formen l'elenc del Furgatori.

La poesia de Josep Pedrals és festiva, desplega arxipèlags expressius i canta a la vida i als plaers –de tota mena-. La Seca-Espai Brossa dedica un cicle al poeta amb obres teatrals basades en la seva obra. El furgatori és la porta d’entrada a un paisatge festiu però no mancat de reflexions sobre l’amor, les relacions de parella o el sexe. L’obra ens fa passejar per l’etapa jovenívola del narrador protagonista, Quim Porta, i la seva estada a Bolló, un poblet excepcional, a partir del qual s’expliquen la cultura popular i els particulars costums que tenen els seus habitants. Els versos de Pedrals salten amb naturalitat a l’escenari i connecten amb el públic, que està atent als diàlegs enginyosos i als comentaris picants del protagonista. L’humor i l’erotisme impregnen l’argument de l’obra, que reflexiona –a través de rimes i cançons- sobre la col·lectivitat, la individualitat, l’adulteri o la poligàmia. És un espectacle fresc, molt àgil, altament divertit i molt ben travat, sota la direcció d’Iban Beltran, que combina gràcilment la música, els titelles, els balls populars i la sornegueria de Josep Pedrals. Molt fidel a l’obra literària que duu el mateix títol, l’espectacle porta a escena les quotidianitats sentimentals i els vaivens vitals dels habitants d’un poble tranquil, per construir un univers sensacional d’alegries carnals. L’obra comunica vitalitat i repassa els excessos i infortunis sentimentals de Quim Porta, amb molt d’humor. És un cant a la vida i a l’experimentació i, sobretot, una festa major de la paraula, de la vèrbola i l’eloqüència més desenfrenada. Les aventures del protagonista i els seus amics i coneguts ofereixen als visitants de l’espectacle algunes ensenyances i asseguren altes dosis de divertiment.

L'autor, Josep Pedrals.

La intensa banda sonora, composta per Marta Robles i Alba Carmona -guitarrista i cantant de Las Migas- acompanya molt bé el relat, accentuant-ne els moments còmics o dramàtics. El flamenc té aquella cosa, que passa de l’alegria a la pena amb una facilitat gràcil i natural, com les giragonses que dibuixa la vida en mons ficticis, però també a la vida real. I el flamenc de Las Migas és proper, lúcid i rabiosament acolorit. També ho són les escenes protagonitzades pels titelles i capgrossos, menats per Eudald Ferré. Dafnis Balduz  es posa magníficament en la pell de Quim Porta, Aina Huguet interpreta amb desimboltura el paper de Ni Hen Piao Liang i  també val molt la pena la comicitat del Dr. Soler, fent de mercader de València.

Els actors saluden al final de l'obra.

 

L’escenografia és de Sebastià Brosa i Jorge Salcedo. L’atrezzo és senzill (unes quantes cadires, una paret amb una sanefa ocre, una cortina transparent), però la paraula és robusta i amb relleu. Hi ha el·lipsis temporals i els actors entren i surten a escena de manera intermitent, apareixent i desapareixent per recrear els diferents diàlegs i escenes tumultuoses del poemari de Pedrals. El llenguatge de l’obra demana atenció però és magnètic,dinàmic, fent-se proper, faulesc i plaent. Els versos agitats de Pedrals fan somriure, enrogir les galtes o, fins i tot, arrencar la rialla al públic. L’obra de Pedrals satiritza algunes maneres de fer de la cultura popular catalana: les festes rurals de poble en un diumenge, els rituals de mort, les xerrades de dues veïnes a peu de carrer, o les seduccions flagrants dels adolescents que volen rebaixar la fal·lera sexual. Però el furgatori furga més enllà: la durada del desig, la caducitat de l’amor, el pragmatisme sentimental o la rauxa contraposada al seny. No us la perdeu! Fins el 10 de juny es representarà a La Seca.

Laura Basagaña: @lau_bas