Grégoire Polet. Barcelona!

1.11.2016

Any 2008. Barack Obama fa campanya i Pep Guardiola agafa el Barça. La crisi i les primeres mobilitzacions independentistes ja es fan notar en una gran ciutat com Barcelona, l’autèntica protagonista de Barcelona! (Angle Editorial, traduïda per Albert Mestres Emilió), de l’escriptor i traductor belga Grégoire Polet (Uccle, 1978), i que Gallimard ha publicat prèviament a França amb força èxit.

Vista de Barcelona | Foto: Pixabay

Vista de Barcelona | Foto: Pixabay

Cada personatge és una història única i una història comuna, i així es va teixint el llibre. El primer relat, en què apareix el personatge més reflexiu, Pere Català, navegant en solitari independentista, a punt d’iniciar la volta en món amb el seu veler des del Port de Barcelona, s’entrellaça amb l’última narració. Però ja res és igual. Ja se sap què passa. El pas del temps, la feina, les obligacions, unes altres relacions… I és que el temps transforma algunes coses i en conserva d’altres. Els personatges apareixen classificats pel nivell econòmic i, fins i tot, intel·lectual. Així, assistirem a l’ascens d’un polític, el milionari Miquel Tarràs que arriba a la presidència de la Generalitat en contraposició amb la seva filla Begonya, inconforme amb l’estil de vida imposat per Occident i que esdevé una mena de portaveu dels indignats. Però no estem davant d’una novel·la política, sinó del que sempre s’ha anomenat una obra total.

Malgrat la multitud de personatges que desfilen pel dia a dia de la ciutat l’autor construeix perfectament les seves personalitats, fortes i totalment definides. La majoria tenen un potencial immens que, sense cap mena de dubte, el lector voldria gaudir més àmpliament. Com és el cas d’en Chucho, el nen gitano que treballa de proxeneta i que té por d’anar a la Mina. O el de la fotògrafa Verònica, que les seves ànsies de volar la porten a Geòrgia, Kosovo i l’Egipte dels coptes, malgrat que sempre retorna a la seva ciutat, on l’espera el seu pare. O el de la Celestina, sempre ben enjoiada i propietària de la galeria Alcalay, que impulsa l’exposició sobre el món gitano de l’obra d’un fotògraf francès desconegut, Léonard Floran, que ens recorda clarament Jacques Léonard (París, 1909-l’Escala, 1994).

Polet va viure durant vuit anys a Barcelona. I això és nota. No només passegem pels llocs més coneguts i fotografiats de la ciutat, que també, sinó que l’autor ens transporta, per exemple, de la mà de l’historiador Irving pel Raval menys conegut, el de les putes que se li insinuen al carrer Hospital fins a la Mina dels gitanos. I ens dóna a conèixer aquesta gent “que en la misèria i la desgràcia han assolit una mena de cim, víctimes de la vida fins a un estadi pràcticament aristocràtic”. Com és el cas d’en Gavilán, l’idealista llibreter de llibres antics, prop de la plaça del Pi, amant de Shakespeare.

De totes maneres, flueix un relat subjectiu, estructurat en forma de seqüències d’extensió diverses, que incorpora elements de la realitat fins a construir una progressió narrativa en què en cap moment no decau l’interès de la lectura.

La novel·la atrapa des del primer paràgraf i ens captiva per la fluïdesa de la seva prosa, per l’agilitat de passar d’una situació a una altra, per la màgia dels ambients i dels personatges, per la fina ironia i per la visió de Polet, no sempre complaent, d’una Barcelona per fi allunyada de l’efecte dels Jocs Olímpics. D’alguna manera, Barcelona! és una novel·la polièdrica per on es veu passar, ni més ni menys, que la vida.