“Gràcies” a Joan Guerrero

A l’Església parroquial de Santa Coloma de Gramenet es presenta “Gràcies”, una delicada exposició de fotografia de Joan Guerrero inspirada en el “Cant espiritual” de Joan Maragall.

Sempre que veiem fotografies de Joan Guerrero o conversem amb ell una estona hem d’acabar donant-li les gràcies pel seu talent fotogràfic i també per la seva generositat i bonhomia.

Aquest cop, però, és ell que vol donar les gràcies a la vida amb una petita mostra de fotografies que es presenta en la capella dedicada a Sant Josep de l’església parroquial de Santa Coloma de Gramenet, el seu poble d’adopció. Ell hi va arribar com a emigrant l’any 1964 procedent d’Andalusia, hi va formar la seva família i va iniciar-se com a fotògraf a la revista GRAMA. De fet es va convertir, sense cap nomenament oficial, en el cronista gràfic de la ciutat i de la seva evolució durant molts anys. En són testimonis diferents llibres a través dels quals es pot seguir tota l’evolució de la ciutat: el refugi d’acollida del flux immigratori dels anys seixanta, la degradació produïda per la massificació, la posterior regeneració a partir del final de franquisme i l’accés al govern de la ciutat de forces progressistes. Encapçalades primer per Lluis Hernández i més tard per Manuela de Madre, van haver d’abordar una feina titànica per transformar la ciutat i regenerar el seu riu. Cal pensar que Santa Coloma, que havia estat una petita població propera a la capital on estiuejaven, a finals del segle XIX, famílies benestants de la burgesia barcelonina, va passar d’una població de 15.000 habitants, el 1950, als 140.000, de l’any 1980.

Enguany se celebra el centenari de la construcció de l’església parroquial de la ciutat i Guerrero, persona sempre agraïda, ha volgut col·laborar en l’esdeveniment fent una modesta contribució amb la que vol retornar a la ciutat només una mica de tot allò que ell pensa que n’ha rebut. En una de les capelles laterals del temple, dedicada a Sant Josep, es presenten disset fotografies, la majoria fetes molt recentment, en les que canta, sobretot, la vida de la natura. La raó és que la inspiració neix d’un text que sempre ha emocionat Guerrero, el “Cant espiritual” de Joan Maragall, que, escrit el 1910, és gairebé coetani de la construcció de la parròquia.

A partir d’aquest íntim sentiment d’efusió amb la natura, Guerrero ha fotografiat diversos paisatges naturals que ha visitat recentment: platges, camps, arbres, flors, aigua, peixos, etc. És certament un registre que s’escapa del seu estil habitual, més vinculat al món del fotoperiodisme. Però ho fa amb una sensibilitat i un mestratge extraordinaris. No en va la aleshores alcaldessa de Santa Coloma va dir en el pròleg d’un dels seus llibre sobre la ciutat que Guerrero era “un poeta de la imatge”. Les fotos que avui ens presenta confirmen plenament aquesta impressió.

Un altre tret diferencial d’aquesta mostra és que totes les fotografies, excepte dues, són en color, una especialitat poc habitual en ell però que domina un cop més amb uns resultats excel·lents. Un color suau, subtil, sense estridències, en línia amb la intenció gairebé panteista que s’hi endevina.

Totes les imatges respiren senzillesa i recolliment, en perfecta sintonia amb la personalitat de l’autor, que vol posar de manifest la grandesa de les petites coses que ens ofereix la natura, inspirant-se en les paraules del poeta:

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu dâ en una altra vida?

Amb quins altres sentits me’l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?

L’espai disponible per a l’exposició dins de l’església era limitat i per això hi ha poques fotografies; però jo he tingut la sensació que la seva mateixa forma i contingut respon també perfectament a aquest idea minimalista de Guerrero i confirma el lema anglès “small is beautiful”.

Si passeu per Santa Coloma acosteu-vos a l’església parroquial, encara que és probable que aquesta mostra una mica ampliada es pugui veure en el futur en d’altres espais expositius del país, potser a Montserrat, Girona o Sòria.