Gorski i el poder que no salva de res

Si l’Art sense Vida és estèril, la Vida sense Art és vil.

Vesna Goldsworthy, nascuda a Belgrad l’any 1961, viu a Londres des del 1986. Ha fet molt de camí, en aquesta ciutat que jo en dic addictiva pel seu poderós carisma. Vesna Goldsworthy s’ha immergit de ple en la cultura britànica. Tant, que és professora de literatura anglesa i d’escriptura creativa a la Kingston University of London.

Vesna Goldsworthy | ©Jonathan Greet

Vesna Goldsworthy, escriptora reconeguda i premiada, va obtenir un gran èxit de públic amb les seves memòries, com també ha estat molt ben rebuda la seva novel·la Gorski, publicada aquí per Angle Editorial en la bona traducció de Jordi Martín Lloret. Es tracta d’un relat que molt hàbilment enllaça dos mons mentals expressats a través de la literatura: la narrativa d’Anton Txèkhov i la novel·lística de F. Scott Fitzgerald. L’autora no amaga pas la seva estima per un i altre escriptors quan en una nota sobre l’escriptura de la seva novel·la explica que a l’hora de triar un nom per al seu protagonista va buscar la sonoritat de Gatsby, el protagonista de Fitzgerald.

Llegir és com un viatge a un continent sempre per descobrir per més que l’hagis vist als mapes, o l’hagis visualitzat en cinquanta pel·lícules. Llegir Gorski de Vesna Goldsworthy m’ha dut a tornar a posar els peus, gràcies a la imaginació, en els diversos indrets de la ciutat de Londres que apareixen en les seves pàgines. De la mà de Goldsworthy he tornat a topar-me amb aquells anglesos tocats i posats que d’alguna manera instintiva se sap que ho són de tota la vida de la mateixa manera que la diversitat humana que es viu a la metròpoli londinenca salta a la vista a cada pas que dónes. També hi captes, sense que ningú t’ho digui, aquells personatges ambulants que hi fan una estada més o menys llarga, amb voluntat de quedar-s’hi o no, que això mai no se sap. És el cas de Roman Gorski, un oligarca rus folrat de diners, però de maneres elegants, una cosa ben rara en els nous rics que es veuen de tres hores lluny. Explica els avatars de Gorski Nikola Kimovic, un immigrat serbi, un home culte i agradós que treballa amb eficàcia en una típica llibreria anglesa, amb olor de fusta i llibres antics, a la part alta de la ciutat.

En Gorski em va canviar la vida, diu Kimovic, que rep l’encàrrec de fornir amb els més bells, i rars, i cars exemplars una fastuosa biblioteca particular que s’ha de situar en les immenses sales d’una immensa mansió a la riba del Tàmesi, lloc tan de moda en els últims temps, sobretot abans de la crisi. Gorski diu a Kimovic, a qui veu ben preparat per escometre l’encàrrec, que ha de ser la més completa biblioteca, si no d’Europa, almenys de la ciutat de Londres, amb un objectiu: mostrar la seva curiositat intel·lectual i amor per la cultura davant la dona de qui ha seguit les passes des de Rússia: Natalia Summerscale, una elegant bellesa russa i estudiosa d’art en els seus anys joves. La dona és el seu primer i únic amor, tot i que ella ara estigui casada amb un anglès també folrat de diners gràcies als seus contactes amb homes de negocis russos.

Però res no aturarà el desig de Gorski, que es revelarà com un personatge romàntic sorgit de la fredor i el materialisme soviètic (cal veure en paral·lel el materialisme comunista i el materialisme capitalista, beuen de la mateixa font, la concepció material del món). Res no aturarà aquest amor que s’acreix en l’espera de la construcció de la casa fabulosa que contindrà una biblioteca fabulosa. I en aquest transcórrer el temps, l’any que duren els treballs, s’aniran descabdellant els envitricolls per aconseguir el propòsit de Gorski: conquerir Natalia, tot envoltant-se de gent com Nikola Kimovic, que treballarà per ell sense descans i certament amb entusiasme. No en va és un enamorat dels llibres i els coneix en profunditat. En aquest extrem, cal endevinar un homenatge als llibres i a la literatura per part de Goldsworthy, l’autora de la novel·la.

En el mentrestant, la lectura de Gorski ens portarà a una immersió en el món de la riquesa i el luxe, un món de privilegis i de glamur al quadrat, però tan ple de foscúries i perills. I és que les màfies i el món obscur de l’alta prostitució i les drogues no són una invenció, i els crims execrables no són cosa de la novel·la negra i el cinema, sinó la realitat pura i dura, en aquestes pàgines. Ho sabem: la riquesa no sempre és fruit de la creativitat, la professionalitat i el treball, i ciutats tan tradicionals i cultes com Londres també ballen al so dels diners, ens explicarà el narrador Kimovic, que veurà la seva vida trastocada d’ençà de l’estrany encàrrec de l’estrany Roman Gorski, algú que de manera gairebé naïf en aquest món de nou rics encara creu que la cultura és una cosa de gran valor. Tant, que ha de ser l’esquer per atrapar el seu vell amor de joventut.

Fins aquí l’atmosfera de clarobscurs del gran Gastby de Fitzgerald i en la qual a poc a poc s’han anat filtrant els aires dramàtics dels relats de Txèkhov… Perquè en el personatge de Gorski es condensen la glòria, la misèria i la tragèdia d’una vida humana. I si els diners no fan la felicitat, tampoc no protegeixen de res. Tampoc de la vida ni amb una pila de guardaespatlles, com diu Kimovic, el narrador de la història, que acaba estimant el seu patró, fins al punt d’exclamar, en els capítols finals, quan abandona la mansió on s’allotjava la biblioteca que havia construït per a ell: Aleshores ja sabia que no em calien records. No hi havia manera d’oblidar-lo.

En efecte, la rara personalitat de Gorski, un romàntic fora de temps i de lloc en un món de valors tan materials, tan banals, tan excèntrics i alhora tan gelosos del poder que atorguen els diners, és difícil d’oblidar. També per als lectors. En això consisteix (els personatges secundaris i fins i tot els laterals també són de relleu) la mestria literària de la novel·lista Vesna Goldswortthy: haver creat un esplèndid arquetip no només de carn i ossos sinó també amb ànima, sorgit d’una Rússia capficada en el capitalisme més descarnat i furibund, un capitalisme certament salvatge que es mou com les serps en una gran metròpoli com Londres, sens dubte un centre de poder econòmic colossal. A Gorski trobem encarnada en un personatge d’avui la vella idea d’Eugeni d’Ors, quan deia, i ho escrivia amb majúscula, que si l’Art sense Vida és estèril, la Vida sense Art és vil. És la conclusió d’aquest relat amb tints d’èpica ultramoderna.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació