Gisela Ràfols: tensió enmig de la festa

14.06.2012

Alter ego, de Gisela Ràfols

 

La introspecció sempre ha estat acusada d’escapisme, evasió. Desaparèixer, fer abstracció de la realitat i dels seus problemes. Excepte en alguna ocasió: quan l’objectiu és fer-se desaparèixer, aniquilar-se, fer exorcisme d’un mateix. Aquest és el punt de partida de la producció més recent de Gisela Ràfols, que la Galeria Sicart de Vilafranca del Penedès presenta fins el 13 de juliol sota el títol Entre realitats. El conflicte amb el propi cos protagonitza Alter ego (2011), la primera sèrie que trobem, amb Ràfols desdoblada en dos subjectes que es relacionen amb la seva anatomia completament al descobert. Són tres imatges seleccionades de l’autora amb el seu doble, mitjançant captures de llarga exposició que difuminen l’estatisme de la seva figura i per tant en desintegren els contorns.

Aquesta desintegració de la figura reforça la sensació general d’austeritat, una de les característiques bàsiques que es repetiran al llarg de la mostra. La senzillesa formal limita les composicions a l’espai buit on s’instal·len els dos espectres nus, sense una clara relació de concòrdia o rebuig, fent que la seva presència gairebé es redueixi a una petjada. Les posicions de la model s’equiparen a les escultures minimalistes -Flavin, Sandback- que reposen entre la tensió i la tranquil·litat. És un distanciament prou gran del seu treball primerenc, més negre, al qual sembla retornar amb la següent obra exposada, Within (2011). La foscor i la manca de cromatisme s’uneixen a les instantànies de llarga exposició per formar una llarga sèrie tenebrosa on, contràriament a l’anterior, es multipliquen les imatges en més de vint. Aquí dues figures igual de volàtils com ombres xineses entren en contacte per incomodar-se, lluitar o llençar-se una sobre l’altra.

Un pas més enllà, encara dins Within i amb els mateixos recursos formals, apareix al vídeo basat, una vegada més, en un muntatge de fotografies de llarga exposició de l’artista. El contrast entre l’estatisme (fotografies) i els gestos lents (sensació de moviment) accentua l’obcecació i la paranoia. Un conflicte sobre la identitat -insuportable- que produeix els moments més pertorbadors d’Entre realitats gràcies als crits de frustració i impotència que omplen els escassos minuts del metratge. És el fosc revers d’aquell llunyà I’m not the girl who misses much de Pipilotti Rist, on aprofitant també una estètica de baixa fidelitat, l’artista es contornejava provocativament davant la càmera, amb els pits al descobert, provocadora, desenfocada però amb els llavis pintats, i amb un intens color al seu voltant. Dues irreverències que van en sentit contrari.

El contrapunt a tot aquest recorregut de batalla interior arriba amb The dance of the flight (2012), una nova sèrie de nou fotografies on la llum envaeix el tenebrisme d’abans. El cos net agafa el protagonisme en el conjunt de moviments que a través de la fragmentació formen una dansa innocent, tot i que impostada. La seva estada a la Xina -on també desenvolupà Within- sembla desplaçar el seu treball cap a un registre més extravertit però en què, paradoxalment, hi trobem aquell escapisme que comentàvem al principi. El contingut tens, apropiat per a una època on predomina la dissonància a causa de la crisi i el malestar social, arriba a l’obra de Ràfols gràcies a la tensió interna, el recolliment personal. The dance no és motiu suficient per pensar en un estancament, però sí per corroborar que l’artista ja ha esgotat el llenguatge basat en la sèrie, i que en el seu imaginari bastit fins ara, el cos és tant presó com fortalesa.

 

Within, de Gisela Ràfols

Entre realitats s’inscriu dins el programa d’activitats Festa de l’Art a les Galeries 2012, organitzada per l’Associació Art Catalunya per acostar al públic la feina dels galeristes i el seu paper de promotors. Iniciada aquest dissabte, el leitmotiv d’aquest any és ‘Silenci (Shhh)’, a partir del qual les vuitanta galeries participants de tot Catalunya han exposat un projecte al voltant d’aquest element. En la present edició l’esdeveniment ha comptat amb un padrí, el publicista i col·leccionista Lluís Bassat.

Font: Quaderns fràgils    Twitter: @quadernsf

Etiquetes: