Manganelli. L’aiguamoll definitiu

El Gall Editor publica 'L’aiguamoll definitiu, obra pòstuma de l'autor italià Giorgio Manganelli (1922-1990). Carme Arenas n'ha fet una traducció esplèndida i Teresa Costa-Gramunt en fa la seva lectura a Núvol.

 El Gall Editor publica ‘L’aiguamoll definitiu, obra pòstuma de l’autor italià Giorgio Manganelli (1922-1990). Carme Arenas n’ha fet una traducció esplèndida i Teresa Costa-Gramunt en fa la seva lectura a Núvol. 

Giorgio Manganelli (Foto RAI)

Acabo de llegir un text literari de rara bellesa: L’aiguamoll definitiu (El Gall Editor) en una traducció molt acurada a càrrec de Carme Arenas. És tracta de l’últim treball de Giorgio Manganelli, un escriptor inclassificable, com aquest mateix escrit. El va acabar abans de morir l’any 1990, només estava pendent d’una última revisió. El manuscrit no duia títol, com informa la curadora de l’edició italiana, Ebe Flamini. Un cop llegit el llibre, trobo el títol escaient.

L’aiguamoll definitiu és un lloc irreal, com els somnis. Però els somnis no són irreals, ningú no podria pas afirmar que no existeixen. Aquest aiguamoll es converteix en la pàtria d’un personatge foragitat, exiliat del seu lloc d’origen, la qual cosa fa pensar en l’expulsió d’Adam (sense Eva) del Paradís.

El fugitiu arriba a l’aiguamoll a lloms d’un cavall que és una abstracció, tal com el mateix viatger fugitiu –el narrador dels trenta capítols que componen el llibre- el classifica. Curiosament, el cavall sap on va i condueix el cavaller a l’aiguamoll, un espai indefinible i canviant com en les escenes d’una obra teatral que, això sí, només té un sol actor.

Sóc un catàleg de monòlegs, diu el narrador que, tot identificant-se amb el nou espai, acaba per sentir-se de la mateixa natura que l’aiguamoll. O potser l’aiguamoll és una emanació onírica d’ell mateix? Abans ho he dit. El llenguatge dels somnis amb les seves imatges simbòliques informa sobre la nostra naturalesa profunda que és sota o darrere el jo conscient. Per això no en sabem gaire res, del subconscient que també som. El subconscient, o l’allò en terminología freudiana, és com un enigmàtic llibre d’imatges que cal, però, interpretar, perquè tingui un significat per a nosaltres.

L’aiguamoll de Manganelli, el seu aiguamoll, doncs, m’ha semblat un lloc simbòlic de la sopa primordial, allà on hi ha tots els ingredients de la vida barrejats, incloent-hi la putrefacció, tan fructífera, es miri com es miri. Mentre llegia els capítols de L’aiguamoll definitiu, metàfora del viatge vital, de l’alfa i l’omega de l’existència, em venia al pensament Ka, de Roberto Calasso, una narració-riu inspirada en la mitologia hindú, que si no arriba a ser una obra amb pretensió de totalitat s’hi acosta molt, ja que es tracta d’un relat exuberant sense principi ni final. Tanmateix com la mateixa creació dels universos, amb els seus déus i els seus humans, tan iguals i tan diferents els uns dels altres. Una veritable orgia de formes que si no sabéssim que són veritat perquè les vivim, diríem que les somiem.

No sabem què va ser primer, si l’ou o la gallina, tot depèn del punt de partença. D’aquí ve que l’aiguamoll definitiu podria també anomenar-se aiguamoll primordial. Mentrestant, el viatger arriba a una casa buida en la qual, no obstant això, hi troba traces d’altres que hi han estat, avantpassats dels quals només en pot sospitar l’existència perquè hi han deixat dibuixos, mapes. I l’home sol –o dona sola, posats a imaginar, ja que en l’aiguamoll el sexe acaba per desaparèixer-, comença a dialogar amb algú la presència del qual només intueix: un diarca, l’anomena, algú tan solitari com ell que regna en un lloc inhòspit i al mateix temps adoptat com a llar.

Però aquest diarca pertany a un altre món, el món dels volcans i de les brases. De manera que en aquest diàleg imaginari entre els diarques (el jo s’afirma en diàleg amb un tu) hi hem de veure el diàleg entre dos elements primordials de la natura: l’aigua i el foc, imatges del principi i del final del món, segons el relat anònim del Gènesi i l’Apocalipsi de l’evangelista Joan.

També en aquesta etapa final del llibre el cavall sap on va, i condueix l’habitant de l’aiguamoll fins a l’espai dels volcans i la lava ardent, roent. L’aigua serà convertida en desert per l’acció del foc? Els diarques dialogaran en una identificació perfecta amb l’alteritat de cadascú? Serà el lloc de la consumació dels temps? Es tractarà d’arribar per fi al destí marcat en els mapes trobats a la taula de la casa enmig de l’aiguamoll?

No sé si he entès què volia dir Giorgio Manganelli amb el seu escrit més que al.lucinat, visionari. Però em sembla que no cal entendre res de forma racional sinó de forma artística i llegir aquest text deixant-se portar per un cavall: el cavall de la imaginació creativa a imatge i semblança de Ka, per posar un nom a la realitat còsmica que supera el pensament humà i ateny el misteri.

Ka vol dir: Qui? Doncs això és el que no sabem: Què o Qui hi ha, si és que hi ha Algú o Res al Principi i al Final de l’existència humana, però també dels móns. Potser és això el que va voler suggerir Giorgio Manganelli en el seu escrit inspirat: que no sabem res i que hi ha una intuïció de la realitat que ens sobrepassa que ens porta a buscar saber… Una intuïció que podem veure com una llum que potser és el que uneix l’aigua i el foc d’aquest text tan poètic com enigmàtic. Una llum que podem entendre com la guia cap a la comprensió d’una realitat metafísica, sense encontorns com l’aiguamoll, ja sigui el definitiu o el primordial, o totes dues coses alhora. L’aiguamoll, doncs, com la imatge del caos dels inicis, l’atomització del final, i el mirall del nostre pas per la vida a llom d’un cavall-destí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació