Geronimo, el gran retorn a Fantasia

14.12.2016

Aviat farà una dècada de l’eclosió de Geronimo Stilton al nostre país. Ho vaig viure de prop, perquè aleshores treballava a Grup 62 i tenia al despatx del costat l’editora italiana Patrizia Campana, una autèntica dinamo editorial, que va portar aquest rosegador als lectors catalans. El misteri sobre l’autoria d’aquest personatge s’ha mantingut tots aquests anys. Hem vist com es desemmascarava la identitat d’Elena Ferrante, però en canvi no sabem encara qui s’amaga rere aquest fenomen editorial. Tampoc sabem qui és l’actor que encarna Geronimo al musical que es representa aquestes festes al Teatre Condal.

Geronimo Stilton i Beth Rodergas | © Davud Ruano

Geronimo Stilton i Beth Rodergas | © Davud Ruano

Perquè en Geronimo és en Geronimo, un ratolí periodista nascut a Ratalona, llicenciat en Ratologia de la Literatura Ràtica i que dirigeix L’Eco del Rosegador. Després de l’èxit del primer musical, que va fer una llarga gira arreu del país, ara Focus n’ha encarregat una segona aventura a Lluís Danés, que s’ha sabut envoltar d’un equip formidable: la cantant Beth Rofergas, el músic Xavi Lloses (que ha compost fins a 21 cançons expressament per a l’ocasió) i el guonista Enric Llort, que ja havia signat el llibret del primer musical.

“No havia treballat mai amb nanos”, m’explica Danés, “però no em van plantejar de fer aquest espectacle infantil, vaig pensar que havia de fer una cosa que a mi m’agradaria veure”. Danés, aquest soldat de la cultura (com l’ha definit Miquel Calçada a Serra d’Or) estava rodant Laia quan el van trucar des de Focus per proposar-li de dirigir aquesta nova aventura de Geronimo. Àngel Llàcer havia deixat el llistó prou alt en la primera entrega i Danés sabia que l’única manera de sortir-se’n seria evitar de caure en la imitació del model i presentar una proposta personal, tan ambiciosa com arriscada. “Em va sorprendre que m’ho encarreguessin a mi, perquè la meva estètica queda molt lluny del que s’havia fet anteriorment amb Geronimo. Jo venia de fer l’espectacle Nàufrags, al Mercat de les Flors, que era un espectacle molt diferent”. Danés ha confiat la música en el Xavi Lloses, que és un compositor complex, barroc, i ha recuperat el guionista Enric Llort, que ja havia signat el llibret anterior. “Aquesta vegada hem eliminat els diminutius i les coses ensucrades i hem tractat els nens com a individus”, diu Danés. “És una responsabilitat molt gran, perquè molts nens entraran a un teatre per primer cop per amb aquest musical. Si els agrada hi tornaran. Els nens d’avui són els adults que demà ens hauran d’alimentar”.

© David Ruano

© David Ruano

La reacció dels nens

Dilluns vaig assistir a l’estrena amb els meus fills petits. Veure l’espectacle a través dels seus ulls va ser tota una experiència. La Caterina (3 anys) debutava i va quedar tan fascinada pel joc de colors, olors i música que ni tan sols em va contestar quan li vaig oferir un melindro per berenar. No sé fins a quin punt va seguir l’argument de l’obra, però va quedar muda i meravellada i des d’aleshores que no ha parat de parlar del Geronimo.

L’Andreu (7 anys) ja havia vist el primer musical però va quedar igualment enganxat per la història i l’escenografia de Danés. La seva interracció amb la història va ser més analítica. Em preguntava si hi havia una escala amagada rere el decorat, o per què s’encenien els llums de platea quan el Geronimo es barrejava entre la gent. A l’entreacte l’Andreu em va explicar com s’acabaria l’obra i la va encertar…

El nou musical de Geronimo és un espectacle de públic familiar que té tots els ingredients per funcionar aquest Nadal. Té ritme, actors i cantants ben ensinistrats. Les cançons tenen grapa sense fer-se enganxoses, i l’escenografia és espectacular, marca de la casa. Els pares que hi aneu no us avorrireu.