Gerbrand Bakker guanya el prestigiós Independent Foreign Fiction Prize

27.06.2012

L’escriptor holandès Gerbrand Bakker va guanyar el premi Llibreter 2012 per ‘A dalt tot està tranquil’ (Raig Verd). També va obtenir el premi IMPAC per la mateixa obra. Ara la seva nova novel·la, ‘Detour’, que Raig Verd publicarà a la tardor, acaba de guanyar el prestigiós Independent Foreign Fiction Prize. Xavier Serrahima va ressenyar a Núvol la novel·la ‘A dalt tot està tranquil’.

Gerbrand Bakker | © Pere Virgili

 

Una de les experiències més agradables, agraïdes i estimulants que pots rebre com a lector és capbussar-te en una obra que et fa recobrar l’esperança en les excelses propietats regeneradores de la literatura. De la bona literatura —en realitat, de l’única possible. D’aquella que no únicament ens captiva i ens porta a un món de ficció més real que la realitat mateixa, sinó que ens transporta i ens transforma, que s’adreça directament a la més pregona essència de la nostra ànima i ens converteix, almenys, en un xic diferents del que érem en començar la lectura.

Amb tota la modèstia, podem assegurar que A dalt tot està tranquil —(Boven is het stil), Gerbrand Bakker, Raig Verd Editorial, Barcelona, 2012— és una d’aquestes obres excepcionals. Una d’aquelles que ens deixa petja i que suposa una més que benvinguda ràfega d’aire nou en el massa sovint resclosit i endogàmic món literari de les lletres publicades a casa nostra —tan poc arriscat i poc compromès amb la veritable essència de la creació —i la recreació— artística.

Front al parany de la simplicitat i l’accessibilitat —el déu Moloch de la cultura fast read que amenaça amb destruir l’insubstituïble llegat de tants de segles, fent-nos esdevenir els més il·lustres dels analfabets—, l’autor holandès no tan sols dóna per suposada la intel·ligència del lector o lectora, sinó que l’exigeix, la considera del tot indispensable.

Llegir el seu llibre —que enguany ha obtingut amb tot mereixement el prestigiós i cada dia més valorat Premi Llibreter— comporta, per damunt de tot, una tan incessant com indesmaiable implicació, més encara, una absoluta complicitat; una immersió completa en el magnífic, engrescador, ambiciós i tothora sorprenent univers literari que ens proposa. Per a Bakker, llegir és —o, més aviat, hauria d’ésser— qualsevol cosa menys una activitat passiva (i que se’ns perdoni l’oxímoron). Llegir significa col·laborar en el diàleg eternament obert entre creador i receptor; no només és compartir, de la mà de l’autor, la vida dels personatges, ans fer-los reviure.

Per aquesta raó, si el lector o lectora vol assaborir en plenitud la seva obra, no es pot limitar a ésser-ne espectador, a ésser-ne un simple receptor extern, sinó que ha d’implicar-s’hi, convertint el que llegeix en una qüestió personal, en una part d’ell o ella mateixa. Si vol obtenir el major profit intel·lectual del llibre, ha de participar, junt amb l’autor, en la recreació de l’experiència existencial que es va desplegant de manera progressiva. Sense la seva col·laboració necessària, l’obscuritat inicial del llibre no s’esvairà mai.

Sols se’ns ha informat del que és essencial: un fill ha traslladat el seu pare, que no es pot valdre per ell mateix, al pis de dalt de la casa on viuen, en una habitació on “se sentia olor de resclosit”. I ho ha fet sense cap mena de mirament, com si volgués desfer-se d’un moble vell, sense acceptar cridar el metge perquè l’examini. Una imatge inicial tan aspra com antipàtica, que —en aquest joc constant d’equívocs i d’aparences, de mirades i remirades, de silencis i de paraules no dites, d’ombres xinesques que es reflecteixen damunt les parets del passat— ens incita a recriminar el fill i posar-nos al costat del pare; a protegir l’indefens del poderós; al culpable de l’innocent.

Que és, exactament, el que l’autor pretenia: palesar, mitjançant una sublim descripció de l’ambient (tant físic com psicològic) de la granja, com poden arribar a ésser errades les primeres impressions. Per a opinar en condicions i, encara més, per a jutjar, cal saber; per a saber, cal conèixer, cal conèixer molt bé… i des de dins.

Des d’aquesta induïda foscor inicial —foscor tan física o real (tot el que envolta l’illa de solitud i buidor que és la granja és obscur, aspre, esquerp) com, sobretot, metafòrica (l’obscuritat del present la provoca l’ominosa ombra d’un encara més tètric passat)— s’anirà avançant, gradualment, envers un boirós clarobscur.

Vers el coneixement del món fora del món —“Fora és febrer.”— on l’ombra d’home que és el protagonista —“Ja fa tant temps que tinc mig cos.”— viu la seva vida sense vida, solitària —“Intento ser tots quatre per no haver de menjar sol”; “Després que morís em vaig quedar sense ningú a qui mirar, ningú amb qui mirar-nos, això era el pitjor.”—, buida i rutinària —“M’he passat tota la vida sense pensar en res. He amagat el cap sota les vaques un dia rere l’altre.”—, oblidat de tothom —“Quan va passar tot allò, em vaig sentir oblidat, i ara una altra vegada”, ancorat en un temps sense temps —“En aquesta granja sembla que no passi el temps aquí, al costat de la carretera, tant podria ser 1967 com 1930.”,— on l’alegria i la innocència foren bandejades ja en la més tendra infància.

Aquest present ingrat, asfixiant, que no és més que una insípida i insofrible monotonia que, paradoxalment, no s’acabarà —de fet, que no començarà a acabar-se, si se’ns permet el mot— fins que irromp en escena Riet, una ombra del passat. Amb ella el rellotge del temps aturat tornarà a posar-se en marxa. I, junt amb ell, el ritme de la novel·la, que s’acreix i pren impuls, la descripció i la reflexió cedeixen el seu lloc al diàleg, la introspecció a l’acció, la immobilitat al dinamisme, el passat, al present que s’encamina vers el futur.
S’esquinça el gel d’hivern —meteorològic però també mental— que mantenia els seus protagonistes en suspensió, separats de la resta del món. Car, A dalt de tot no és tan sols l’estatge on viu reclòs el pare, sinó, també i sobretot, la granja i tot el món, petit i enxubat, irrespirable que l’envolta. Un territori autàrquic, inhòspit, solitari i isolat. En realitat, una illa, geogràfica i temporal, ancorada a l’any 1967, on el torturat Helmer en lloc de tractar de viure-la, durant tants anys ha balafiat la seva vida, limitant-se a deixar-la passar: “Jo deixava que passessin les coses, i prou”.

En aquest joc constant de les aparences qualsevol detall, paraula, fins i tot els més teòricament insignificants, són imprescindibles. Tot té la seva raó. Res no és objecte de l’atzar: El demiürg literari no juga a daus amb el seu univers. Bakker, com a demiürg absolut de la novel·la, ho té —i ho manté— tot sota control. Fins el més petit, insignificant, detall ha estat mil·limètricament planificat. Cada frase, en ocasions una sola paraula, és essencial. Com ho són els incisos, que empra amb un art magistral.

A dalt tot està tranquil té un quelcom de tornada, de ritornello, de concert orquestral basat en simples notes o punts de referència —Hank, l’any 1967, la mare, la Riet, en Jaap… (un conjunt d’absències que constitueixen les més permanents i determinants de les presències, en aquesta vida rutinària feta més de passat que de present)—, que comença amb un cercat ritme lent, amb una induïda discreció, com una música llunyana, bastida amb quatre notes elementals, però que en cada nou moviment s’amplia, s’acreix, i va prenent cos i volum, fins a esdevenir una simfonia, tant colossal com sublim.

Una simfonia de la vida dibuixada amb la màgia de les paraules que ens retorna el goig inenarrable de la literatura entesa com una de les més altes mostres de la creació humana, tot mostrant-nos que el que hauria d’haver estat el paradís perdut de la infància en ocasions pot transformar el viure present en la més monòtona i absurda de les supervivències.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Ahir me’l vaig comprar. No n’havia sentit a parlar mai, però el fet de compartir cognom amb la traductora catalana del llibre em va fer fixar-me en l’exemplar de la parada de Sant Jordi. Ja tinc ganes d’endinsar-m’hi :-)