‘Gairebé’, una obra enigmàtica a punt de tot

Gairebé és una petita joia que feliçment es torna a representar a Barcelona. Després d’haver-se pogut veure a l’obrador de la Sala Beckett i a la Nau Ivanow, l’obra de Carles Algué arriba ara al Versus Teatre, amb Elisabet Vallès i Jacob Torres. La podeu veure els dimarts i dimecres fins al 14 de maig.

Gairebé és una petita joia que feliçment es torna a representar a Barcelona. Després d’haver-se pogut veure a l’obrador de la Sala Beckett i a la Nau Ivanow, l’obra de Carles Algué arriba ara al Versus Teatre, amb Elisabet Vallès i Jacob Torres. La podeu veure els dimarts i dimecres fins al 14 de maig.

Realment ens hem de felicitar que actualment hi hagi un estol tan important de dramaturgs joves en català, més enllà de Jordi Casanovas: Marc Artigau, Josep Maria Miró, Llàtzer Garcia, Guillem Clua, Cristina Clemente, etc. Carles Algué és un jove de 28 anys que el 2012 va fer un curs de dramatúrgia a l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett impartit per Pau Miró, del qual va sorgir Gairebé. És una obra intensa, en què dos personatges anònims i descontextualitzats trenen un vincle que els uneix i alhora els aïlla del món. No és en va que tota l’acció se situa en un lloc tan asèptic com un lavabo.

Al final de l’obra sabem poques coses dels personatges, però prou per adonar-nos que són éssers que se senten incòmodes amb el món circumdant. Ell és un somniador que aspira a trobar un amor apassionat i correspost tipus Romeu i Julieta, llibre que sempre porta al damunt i que ha rellegit uns quants cops. Ella, una dona sentimentalment ferida que ja no espera trobar cap home que l’entengui i la tracti amb tendresa.

Carles Algué ha optat per començar amb l’escena final i a partir d’aquí reconstrueix la relació que els dos personatges van teixint. Tots dos es comporten amb la màxima espontaneïtat, sense hipocresia, com si es coneguessin de sempre. La relació és atípica perquè només estan junts al lavabo, però acaben estimant-se i necessitant-se perquè estan sols i necessiten omplir un buit.

En un escenari neutre i minimalista, Elisabet Vallès i Jacob Torres es miren, es desitgen, s’estimen, es fan mal, és a dir viuen en una realitat a part que s’han creat per a ells i prou. Interpreten amb gran veracitat i convicció dos personatges que podrien ser qualsevol de nosaltres vistos des de la fondària de les entranyes. El fet que el mateix autor dirigeixi l’obra també és una garantia d’èxit, perquè sap millor que ningú què vol dir a cada frase i què pot i ha de demanar als actors perquè l’obra que ha escrit prengui cos tal com l’ha imaginada.

Així doncs, a Gairebé tenim un tros de la vida íntima de dos éssers que en potència podrien tenir qualsevol tipus de relació. No és una comèdia ni un drama, sinó la dissecció de dues ànimes errants, desvinculades del món, que es refugien l’una en l’altra amb l’esperança d’un esdevenidor millor que el passat que duen a l’esquena.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació