Frida Laponia, la banda sonora d’una novel·la after pop

22.05.2012
Frida-laponia-estudi

Agustín Fernández Mallo i Joan Feliu

FRIDA LAPONIA. “Pacas Go Downtown”. FREAK RECORDS

Cómo me flipan los romanos, empezó a divagar sobre la magnitud del imperio”, son les primeres paraules que sonen al disc de debut de Frida Laponia, “Pacas Go Downtown”. Versos que t’avisen que estàs a punt d’endinsar-te en un món habitat per rares criatures amb estructura de cançó pop que duen per títol noms com “Oreja for Drama”, “La Noche de los Peluches Vivientes”, “Quemando Isotopos/Open Your Package” o “I’m a Pony”. Un univers estrany, a vegades complex d’entendre, a voltes difícil de digerir, sempre fascinant. Com una poesia postpoètica musicada o la banda sonora d’una novel·la after pop. I és que rere Frida Laponia s’amaga el mallorquí Joan Feliu, 50% de Vacavou, una d’aquelles formacions que poblen l’efervescent escena musical illenca; i Agustín Fernández Mallo, aquell físic que recorda a Woody Allen afincat des de fa anys a Palma, que quan no està experimentant al laboratori de l’hospital on treballa, esdevé estendard d’aquella generació literària del “llet, cacau, avellanes i sucre”. Talents que han confluït en una aventura que troba els seus referents en el llegat de noms com Joy Division, Golpes Bajos o Los Planetas, indie pop geomètric amb lletres que per moments semblen el manual d’instruccions d’un moble de l’Ikea, per instants les divagacions d’un filòsof trastornat, en ocasions les línies d’un guió que podria haver signat David Lynch. Una exquisida anomalia músico-literària amb dolç regust, està clar, de Nocilla.

frida laponia_disc

 

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris