Miquel Serra, un dels secrets més ben guardats de l’escena musical illenca

14.09.2012

 

MIQUEL SERRA. “Miquel Serra (2009-2010)”. Editat per FOEHN

No sabia res d’ell, desconeixia totalment la seva obra, però d’un temps ençà que no puc deixar d’escoltar-lo amb una devoció que per moments voreja la patologia. Segurament un dels secrets més ben guardats de l’escena musical illenca, el segell barceloní Foehn ens descobreix en Miquel Serra, cantautor amb una notable obra autoeditada, que ara es presenta “oficialment” amb aquest “Miquel Serra (2009-2010)”. En realitat es tracta d’un treball que, com es pot intuir pel seu títol, recull part de les peces que ja apareixien en un parell de les seves referències pretèrites: “Opilions” (2009) i de “Música Útil” (2010). Podent-nos recordar amb un Pau Riba apropant-se als paratges de Radiohead, suma d’influències que ens remet a un Pau Vallvé amb qui també podríem agermanar al manacorí; en Miquel Serra ens ofereix un folk adés eteri i lisèrgic, com els vuit minuts de viatge al·lucinogen de la inicial “Kafiristán/Hoboken”, adés càlid i d’aromes mediterranis com “Rumba”, quan no amb alguna aproximació a sons i ritmes més exòtics, com en els darrers instants de “Opilions”. I ara us deixo, necessito tornar-lo a escoltar.

Portada de l'àlbum 'Miquel Serra'

 

Twitter Oriol Rodríguez: @365d365e