Fira Tàrrega i les croquetes de la mama

Far West. Olor de salmorejo. McDonald’s i retrobaments. Un any més, comença Fira Tàrrega, la fàbrica d’experiències. Arribes, dos petons, ja sóc aquí, deixes la maleta, agafes la jaqueta. Mapa. Orientació. Cua. I Cuando todos pensaban que habíamos desparecido.

Far West. Olor de salmorejo. McDonald’s i retrobaments. Un any més, comença Fira Tàrrega, la fàbrica d’experiències. Arribes, dos petons, ja sóc aquí, deixes la maleta, agafes la jaqueta. Mapa. Orientació. Cua. I Cuando todos pensaban que habíamos desparecido. Dos anys després de la genial reinterpretació de Les criades de Genet, tornes a un espectacle de Vaca 35. I estàs nerviosa, inquieta, com quan eres petita i obries els regals d’aniversari.

Una escena de l'espectacle de Vaca35

Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido és un espectacle-experiència de gastronomia escènica creat per Vaca 35 i La Rueda. Un muntatge sobre la memòria (històrica i personal) articulat al voltant del menjar. Els actors reben als espectadors mentre cuinen els plats que els pares, mares, avis o avies els van ensenyar a fer. Plats, que com el ratatouille de la famosa pel·lícula de Pixar, són capaços de transportar-te al passat o retornar-te a una persona.

L’espectacle és, sobretot, una mena de culte als morts. Un homenatge als que ens han deixat a través de la celebració on els ingredients se superposen un damunt de l’altre: mort, odi, guerra, amor. Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido té moments d’absoluta genialitat com l’evocació de la guerra civil espanyola a través d’una coreografia d’allò més picassiana o les histories al voltant de cada plat. Si bé és cert que el plat final no acaba de quallar del tot i els ingredients no s’han acabat d’integrar, la materia prima no podria ser millor. I és aquesta veritat la que et toca i et deixa clavat a la butaca. La que aconsegueix que t’emocionis i recordis. La que provoca que, al sortir, només vulguis trucar a la (teva) mare i dir-li “ensenya’m a fer les croquetes de pollastre”. I, personalment, estic convençuda que d’aquí una, dues o tres setmanes, recordaré l’espectacle i tornaré a plorar. Tornaré a evocar els meus morts. I tornaré a recordar Fira Tàrrega.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació