Ex-Libris inspirats en el modernisme

14.06.2016

A la Fundació Hervás Amezcua, el passat 3 de juny de 2016 es va inaugurar Ramon Casas i el Modernisme, una exposició col.lectiva d’ex-libris inspirats en l’estètica del moviment modernista en el qual el gran pintor, dissenyador gràfic i cartellista Ramon Casas va destacar de forma ben notable. Nascut l’any 1866, enguany celebrem els 150 anys d’aquesta efemèride. D’aquí ve l’homenatge que se li ha volgut dedicar des d’aquesta Fundació, amb seu a Gavà, que promou l’activitat artística.

Luisa García-Muro sobre la Fundació Hervas Amezcua

Luisa García-Muro sobre la Fundació Hervas Amezcua

Onze artistes vinculats a la FHA ofereixen treballs inspirats en aquesta estètica, que es podran veure fins al 22 de juliol: Conxa Ibáñez, Mercè Carbonell, Mamen Zaera, Adelaida Murillo, Manuela Hervás, Paloma González, Maite López, Luisa García-Muro, Bernabé Díaz, Margarida García-Andreu i Antonio Hervás Amezcua.

La presentació d’aquesta mostra va anar a càrrec del veterà periodista i crític d’art Josep M. Cadena, vinculat també a la Fundació Xavier Nogués, i de qui escriu aquest comentari. La mostra d’ex-libris a la FHA es completa amb escollits exemplars d’ex-libris modernistes. Són exemplars de primer nivell, tan artístic com històric, procedents de la nodrida col.lecció d’ex-libris d’Arturo Zaera, soci molt actiu de l’Associació Catalana d’Exlibristes.

Al costat d’ex-libris d’Alexandre de Riquer, de Josep Triadó, de Joaquim Renart, d’Ismael Smith, etc., tots ells representants de l’època d’or de l’exlibrisme modernista, el visitant podrà gaudir de la contemplació d’ex-libris actuals, realitzats per aquests onze artistes del gravat. Aquests creadors posen en escena una interpretació personal i contemporània d’aquella estètica, ja sigui a través d’una figuració més o menys narrativa (Mercè Carbonell, Manuela Hervás, Paloma González, Maite López, Luisa Garcia-Muro, Bernabé Díaz, Margarida García-Andreu), ja sigui a través de formes estilitzades amarades d’un cert lirisme (Conxa Ibáñez), ja sigui des de l’abstracció i l’essencialitat formal (Antonio Hervás Amezcua), ja sigui transformant radicalment aquella estètica, però sense perdre peu (Mamen Zaera, Adelaida Murillo).

D’ençà que Alexandre de Riquer, l’introductor de l’ex-libris modern a Catalunya, va fer el seu viatge d’estudis per diverses ciutats europees, acabant el seu periple a la ciutat de Londres, cal veure un abans i un després en el panorama de l’exlibrisme català. Riquer es va amarar completament del moviment prerafaelita i es va empeltar del seu exemple dinamitzador en el camp de l’art en general i de les arts gràfiques en particular. Aquest moviment va impregnar l’art europeu de les dècades del 1880 i el 1890 (aquí es va prodigar ben bé fins als anys vint i trenta). El Modernisme és conegut fora de Catalunya com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Sezession, Liberty, etc.

Un capdavanter d’aquest moviment en el seu vessant esteticista havia estat l’americà James A. MacNeill Whistler, que després de la seva estada a París, on va conèixer l’art japonès, va viatjar a Londres el 1859. L’estètica japonesa proposada per Whistler de seguida va calar en aquell ambient i es va deixar veure en les arts gràfiques que es realitzaven en aquells anys. És per aquest motiu que Alexandre de Riquer, amb sensibilitat, de seguida va adoptar amb entusiasme les composicions verticals (makemono) que són pròpies de les arts del Japó, així com la simbologia vegetal (ikebana). Recordin els lectors les realitzacions més historiades d’Alfons Mucha en els seus cartells (i que Alexandre de Riquer segur que es va mirar molt), així com les més estilitzades, de formes més modernes i agosarades d’Aubrey Beardsley.

Tota aquesta explicació ve a tomb per la seva influència en el moviment modernista català, moviment que va impregnar la realització d’ex-libris en aquell moment d’explosió creativa. Un moviment l’expressió artística del qual es va lligar també al món dels llibres, que van viure una gran revifalla de creativitat. En aquella època les publicacions il.lustrades estaven a l’ordre del dia. Aquesta creativitat fabulosa ara ha inspirat, amb originalitat i vigoria, els ex-libris d’aquests onze artistes del gravat, que tant en el vessant artístic com el tècnic assoleixen altura.