Espiritualitat per al segle XXI

31.01.2017

Lluís Racionero acaba de publicar Espiritualidad para el siglo XXI (Libros de Vanguardia), fruit d’experiències viscudes, l’estudi de filosofies i tradicions religioses d’Orient i d’Occident, i un pensament madur i tan crític com lliure. El treball de tota una vida exposat des d’una òptica molt personal envers una espiritualitat per al segle XXI. I és que Racionero parteix d’aquesta dimensió humana que, tal com jo ho entenc, ens permet no només existir sinó decidir quin valor, quin sentit donar a la nostra existència.

Celebració hindú al Nepal | Ester Roig

Una de les tragèdies del nostre temps, i potser la que més ha contribuït a fer-lo fosc i insubstancial, és la pèrdua del seu sentit; o, millor dit: la sensació que el nostre temps, la nostra vida dins d’aquest temps, no guarda cap significat. És tracta d’un credo materialista ja a escala global que va excloent qualsevol forma de transcendència o espiritualitat. L’única realitat, en aquest credo, és la que es pot veure, tocar, comprovar. Una realitat reductiva.

Sabem de la nostra condició física, material. Però la vida viscuda sense un sentit que doni significació de qualitat humana a la nostra vida aquesta corre el perill de fer-se inhumana. Tenim exemples disseminats per tot el segle XX, d’aquesta inhumanitat. Si la vida humana es redueix a pura matèria, el qui no és útil o apreciat segons uns interessos econòmics o de poder, s’elimina a dosis homeopàtiques de sofriment o de pobresa, i fins s’arriba a exterminar sense cap sentiment de culpa.

És vivint la vida amb un sentit transcendent (em ve ara a la memòria el llibre del psiquiatra Viktor E. Frankl, L’home en busca de sentit), és vivint una vida que sigui alguna cosa més que la corporalitat i el jo, que ens fem humans. És en la connexió de les vides individuals en la xarxa universal de l’existència que podem percebre’ns en unió amb la vida que som, però ens depassa. Per aquest motiu, en aquesta era fosca, l’era del Kali Yuga, com es diu en la cosmologia hindú, hi ha un corrent de llum que continua lligant-nos amb el que no sabem però que d’alguna manera percebem.

Així, amb un llenguatge pròxim al lector sense abandonar un enorme pòsit cultural, a Espiritualidad para el siglo XXI Lluís Racionero aconsegueix sintetitzar per a un lector àvid i receptiu, el corrent espiritual, la llum que malgrat tot travessa el segle XXI, el nostre segle. Malgrat l’ateisme militant, la indiferència i el menyspreu ambient per una dimensió espiritual de l’existència, l’escriptor invita a la reflexió sobre l’espiritualitat, o si es vol dir d’una altra manera, sobre l’inexpressable que ens habita, o allò que sent l’essencial és invisible als ulls, com de forma poètica va escriure Antoine de Saint-Exupéry.

En el seu assaig, Lluís Racionero parteix de la base d’aquesta dimensió espiritual dels humans, s’ignori o es negui. L’escriptor, que coneix bé la filosofia i tradicions religioses occidentals que han bastit el nostre imaginari col.lectiu, posa damunt la taula quatre qüestions fonamentals, encara que això signifiqui posar el dit a la nafra del que poc es parla, la por és tan esgarrifosa i l’allunyament mental tan flagrant, i és la por a la mort; Racionero continua la seva reflexió explorant l’art de ben morir, així com l’existència d’una ment no racional, intuïtiva, o una altra manera de pensar i de comprendre l’existència. Clou el seu assaig amb el capítol del que ell en diu la pujada a l’esperit, és a dir: la connexió amb el que som i existeix. Una mística, ja sigui religiosa o laica, però sempre de natura espiritual.

Interior d’una església. | Joshua Davis

En general se sol confondre religió, moral i espiritualitat. La moral no és necessàriament religiosa, pot respondre a una ètica i encara al sentit comú del que està bé o malament. La religió és una creença que s’empara en una revelació, o no, però en tot cas s’empara en una filosofia, en una visió significativa del món. L’espiritualitat és una experiència directa que engloba tot el nostre ésser, material, psíquic i espiritual, una experiència del sagrat de l’existència o de connexió amb el real.

En les seves reflexions, Racionero no especula: parla del que ha viscut i viu, i en dóna notícia. La lectura, l’estudi dels grans textos sagrats que donen fe de la vida espiritual no pas fora de la matèria, sinó en cos i ànima, com diria Teresa d’Àvila, li serveix de reforç conceptual del que ha experimentat. No hi ha altra realitat en la nostra vida que la realitat experimentada via els sentits, que inclouen els sentits espirituals encara que no siguin comprovables ni visibles. D’aquí ve la dificultat, per a un racionalista o materialista radical, de donar carta de naturalesa a l’experiència espiritual, una experiència de connexió amb la realitat que es manifesta transparent, sense la nosa del pensament que interfereix; moments d’experiència límit, tal com es diu en l’àmbit de la psicologia.

En un moment o altre de la nostra vida hem experimentat una sensació oceànica de benestar inexplicable, una sensació de ‘tot està bé’, un moment que correspon a un moment de gran lucidesa, de comprensió instantània de la realitat que mai no se sap si dura un segon o trenta minuts. Prou, però, com per no oblidar aquest moment mai més. Aquest moment és una pujada a l’esperit, un moment que proporciona no la idea, sinó el sentiment profund que la mort no existeix, que es tracta d’un trànsit, que el que mor (la matèria) es transforma i ens immergim, també el jo, en aquest espai del ‘tot està bé’. Com una gota d’aigua immersa en el gran oceà de la vida. En aquest moment de comunió amb tot el que és, nosaltres inclosos, deixa de banda la por a la mort.

A aquesta experiència hi han arribat homes i dones dels segles precedents, i d’aquí ve la seva autoritat i santedat en molts casos. Hi ha hagut persones que han pujat a l’esperit, allò que som en essència, des de la seva més profunda dimensió humana. Hi ha els grans exemples carismàtics i sants d’Orient i d’Occident: Jesús, el Crist, i Buddha, l’Il.luminat. I tenim notícia de personalitats de gran espiritualitat com Lao Tse i Muhammad, Teresa d’Àvila, Joan de la Creu i Krishnamurti, Hildegarda de Bingen i Francesc d’Assís. La llista és llarga. Un racionalisme intransigent, tan propi de la nostra cultura occidental, els pot desconsiderar. Però si es burxa fins al fons de les entranyes de cadascú es troba alguna experiència de plenitud o de lliurament total, és el mateix, una experiència d’unió amb el tot en la qual no hi ha pensament sinó només experiència pura, d’aquí ve que sigui difícil d’explicar-la a través de la paraula. Tot i que Joan de la Creu, des de la seva fe cristiana, intenta donar forma escrita a aquesta experiència d’unió amb Déu en un dels seus versos: toda ciencia trascendiendo.

Estatueta budista. | Peter Hershey

Al final del seu assaig, Racionero, que explica amb senzillesa en què, segons ell, consisteix l’espiritualitat o l’estat espiritual: estar receptiu a l’existència de l’esperit i no negar-lo perquè no es veu ni es toca (simplement es manifesta en el cos i en la ment com es manifesten les ones electromagnètiques quan se les introdueix en una antena de ràdio o televisió), reprodueix alguns dels textos clàssics que il.luminen el discurs del seu llibre. Així, al final del llibre llegim un fragment del Chandogya Upanishad en el qual es parla del Brahman, l’equivalent hindú a Déu, o Al.là, o l’energia còsmica si situem aquest concepte còsmic, oceànic, en un terreny fora de les religions: Tot aquest univers és en realitat Brahman (…) A Ell aniré quan passi més enllà d’aquesta vida. Una essència subtil i invisible és l’Esperit de tot l’univers. Això és el real. Això és el vertader, i tu ets això. És a dir, la nostra realitat profunda és això, formem part d’això, vida i mort és això, i, per tant, tot és vida, tot és Brahman, tot és Déu, fins i tot en la seva negació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. M’agrada molt aquest article, perquè precisament aquests dies he estat llegint les seves memòries (de un liberal psicodélico). Malgrat no compartir algunes de les seves coses, li agraeixo molt l’impacte que la seva obra sobre les filosofies de l’underground van tenir per a mi. Que tu hagis recollit aquesta última obra seva sobre la espiritualitat al segle XXI, em fa pensar que encara tenim esperança.

  2. La llista és llarga, però per proximitat dintre de les personalitats de gran espiritualitat s’hi troba a faltar Llull. Per la resta, un article excel·lent.