Els usurpadors de Jorge Zepeda

11.12.2016

Guanyador del premi Planeta 2014, Jorge Zepeda continua la trilogia Los Azules amb aquest thriller polític sobre la lluita d’interessos per aconseguir el poder a qualsevol preu. La trilogia va començar amb Los corruptores (Planeta, 2013) i el va seguir Milena, o el fémur más bello del mundo (Premio Planeta, 2014). Los usurpadores (Planeta, 2016), el darrer llibre de la trilogia, s’enceta amb l’atemptat a Occident més devastador després de l’episodi de les Torres Bessones. La massacre causa cent-cinquanta víctimes a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), incloent personalitats com Christina Kirchner o Lula da Silva, i deixa el govern desencaixat just abans de la successió presidencial.

Jorge Zepeda | Foto: Destino

Jorge Zepeda | Foto: Destino

L’autor mexicà torna a atorgar la responsabilitat de la investigació al grup d’amics que apareixen a les novel·les anteriors, amics units per codis de lleialtat des de la infantesa i que ocupen càrrecs influents en l’opinió pública des de la direcció del periòdic El Mundo, el diari digital Lapizarra, i l’agència d’investigació Lemlock. Amelia, Tomás, Mario i Jaime es veuen involucrats en la trama per tal de dilucidar qui hi ha darrere el brutal atemptat i quina relació guarda aquest amb Sergio Franco, un tenista d’elit a qui un sicari ha intentat assassinar. Cadascun d’ells aporta un matís particular a la personalitat emocional del llibre. Tomás, un periodista convençut dels seus ideals, que no renuncia a creure que el món pot ser canviat mitjançant l’opinió pública; Amelia, una activista de conviccions indomables; Mario, escuder i mediador en la lluita entre els tres egos, i Jaime, impulsor de la premissa “el fi justifica els mitjans”, i disposat a tacar-se i enfangar-se recorrent si cal a mètodes violents per generar crisis. Planteja als seus compatriotes la situació hipotètica de trobar-se davant el mateix Adolf Hitler amb una pistola a mà, amb l’oportunitat de salvar milers de vides futures, i estableix així un paral·lelisme amb la situació presidencial mexicana.

Tornarà a aparèixer Milena; una croata enganyada amb una feina falsa a Alemanya, personatge cabdal en la novel·la anterior, que va acumulant confessions a través d’amiguismes amb les elits polítiques i acaba representant una amenaça per aquests gràcies al poder que li confereix la informació posseïda.

Al llarg de la novel·la, l’autor ens ofereix diferents òptiques del poder a través de radiografies de les figures que ocupen els estrats de domini actuals: Rajoy, Pedro Sánchez, Obama, Trump… estalviant qualsevol connotació execrable possible i dotant-los d’una personalitat pròpia que es mou dins una àmplia escala de grisos que els fa complexos. En diverses ocasions, es menciona el fet que el nacionalisme mexicà passa per un necessari antiyanquisme, i per aquest motiu els protagonistes tracten d’evitar que els nord-americans s’apropiïn del cas i el portin davant els seus propis tribunals.

També veiem reflectit com imperen la política i els mitjans de difusió en l’opinió pública, i la conjuntura que existeix entre el periodisme tradicional i el nou periodisme vinculat a les xarxes socials. D’aquesta manera veiem com els dos periòdics malden per fer-se amb les tecnologies i infraestructures necessàries per convertir-se en una plataforma atractiva per a les noves audiències.

Zepeda també afegeix la presència d’un tenista que es troba al final de la seva carrera esportista, una espècie de Rafa Nadal mexicà, ídol de multituds i també del president, Alonso Prida, que es converteix en el seu conseller i gran influent del mandat. A través d’aquest i de la seva mirada ingènua, creient que la prioritat és el benestar del poble, el lector observa com es prenen les decisions més importants del país i com, tal com ha d’escoltar la mateixa estrella del tenis, “en política, l’honestedat és una malaltia que es cura amb el temps”.

Jorge Zepeda Patterson va néixer a Mazatlán, Sinaloa, el 24 d’octubre de 1952. A banda de ser novel·lista, és economista i sociòleg, amb estudis de doctorat en Ciències Polítiques en la Sorbona de París. Va crear els diaris Siglo 21 i Público, és director d’El Universal, de la revista Día Siete, i del diari Sinembargo.mx. També és analista de ràdio, televisió i premsa escrita. L’any 1999 va rebre el Premio María Moors Cabot, de la Universitat de Columbia.

Podeu comprar Los usurpadores al portal Libelista.