Els Pets a Londres

5.11.2012

Els Pets són, des de fa molt de temps, un dels referents de la música de casa nostra. Ahir, gràcies a Catalans UK i l’Institut Ramon Llull, van poder actuar a la ciutat que ha estat un gran referent per a ells: Londres.

 

Els Pets a Londres. Foto de Ray Molinari.

 

La sala Cargo es va omplir fins a exhaurir les entrades, i va convertit en Constantí en la capital catalana per unes hores. Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Caceres poc es podien imaginar fa vint-i-set anys quan començaven, que estarien cantant en català a Londres. Van sortir tots tres a l’escenari, amb la resta d’Els Pets, en Joan-Pau Chaves i en David Muñoz “Gnaposs” per fer un concert ple de tots els seus èxits.

Arrencaven l’actuació amb “Vespre”, on les goles dels presents es van fer sentir tan fort, que segurament molts dels que eren a la sala fora del concert no van dubtar ni un moment que allò era un moment històric. Intercalant les presentacions i els missatges d’en Lluís entre l’anglès i el català, sonaven “S’ha acabat” i ” El silenci criminal”, les primeres grans dosis de rock’n’roll de la nit. També hi va haver temps per a temes tan celebrats com “Núria”, “Pau”, “Soroll”, fins arribar a “XL”, on van sortir de l’escenari després de setze cançons. Els presents vam començar a corejar a ple pulmó el “Vine a la festa” per reclamar de nou la seva presència. En breu tornaven a sortir amb un tendre “Draps de cuina”, la cançó que parla del seu estimat Constantí “El poble sota el barret de fum”, la festiva “Sembla estrany” i “El que val pena de veritat”. Els Pets, emocionats des del primer moment, s’acomiadaven de nou d’una sala plena de senyeres i estelades.

No acabava aquí la festa, i és produïa la sorpresa de la nit. Després de vint cançons seves, feien “She’s got a new spell” de Billy Bragg, un cantautor anglès a qui admiren. I la traca final, no podia ser de cap més manera que “Jo vull ser rei”, amb una Cargo veient com samarretes i banderes onejaven a l’aire i “Bon dia” per tancar una nit històrica de la música de casa nostra. Els Pets havien fet realitat un somni, i ens n’havien fet partícips.

 

Els Pets a Londres. Foto Ray Molinari

 

La vetllada va acabar amb un post-concert on gairebé tothom va poder conversar amb Els Pets sota l’atònita mirada dels habituals de la sala, que veien com un grup de qui segurament no en sabien res, havia penjat el cartell de “sold-out” i es passejaven entre els assistents firmant i fent-se fotos com la gran banda que són a casa nostra.

Blog de Ray Molinari: ambideraimon