Els masturbadors mongòlics

ELS MASTURBADORS MONGÒLICS. Els Masturbadors Mongòlics. Editat per MUNSTER.

Encara no tinc del tot clar si “Masturbadors Mongòlics” és el millor o el pitjor nom que ha tingut una banda catalana. El que sí que és evident, és que és un dels més irreverents i políticament incorrectes mai haguts per aquests contrades. I no ho oblideu, en aquest cas estem parlant de rock!

En aquella societat postfranquista de finals de la dècada dels 70, juntament amb altres degenerats com els mítics La Banda Trapera del Río, Els Masturbadors Mongòlics van ser una de les primeres expressions punk que va existir a casa nostra. La seva carrera va ser curta, tant que l’aventura que va capitanejar en Lluís Miracle -i on trobem com a guitarrista a Manel, qui temps després acabaria sent l’home de les sis cordes a Decibelios- es va diluir dotze mesos després d’haver-se iniciat. Així era el punk, urgent, nihilista i autodestructiu. Amb tot, acostumada com estava la gent aleshores a lisèrgics soliloquis de virtuosisme progressiu, el seu pas pels escenaris, Àtiles en pilotes o disfressats de penis ressonant per amplificadors, va deixar petjada. I si no, que els ho preguntin a aquells que atònits els van veure en l’edició del 78 del Canet Rock.

La llegenda sempre havia dit que els barcelonins havien arribat a enregistrar unes demos que havien de convertir-se en el seu àlbum de debut. Un primer disc que, atenció, havia de publicar la multinacional EMI! Mite que ara es torna realitat amb l’aparició d’aquelles gravacions. Un altre excel·lent exercici d’arqueolgia musical per part de la discogràfica Munster, que ens permet recuperar un tresor, llardós i rabiós, si voleu, però que també hauria de formar part de la nostra cultura popular.

Twitter Oriol Rodríguez: @365d365e